Bé això ho vaig escriure ahir al tornar al llit, a les 02:12 de la matinada. No sabia si penjar-ho, però ja mhe decidit.
” Lamevaweb no funciona.
Jo tinc la necessitat descriure el que sento i penso. Tot és una merda. I jo la més grossa per no fer-me valer més, en segons quins moments.
Quan els moments estan aquí, s’han d’aprofitar: això és quelcom que sé i que no faig. Sempre m’equivoco en el mateix. Una vegada i una altra, peco del mateix… esperar… agafar més confiança… conèixer més.
Quan coneixes, deixes de desitjar. O et deixen de desitjar.
He estat al Mecal. Primer amb la compi de pis. Després ella ha marxat i jo m’he quedat sola allà. No volia tornar cap aquí.
Tots els collegues varen sortir ahir i avui estava sola. Jo m’ho he buscat.
Estic terriblement deprimida. Avui m’he sentit com feia molt temps que no em sentia, caminant sola per la ciutat, amb unes quantes birres a sobre, sense ganes de tornar a casa i sense esma per anar de festa.
Anar de festa?
Tornar al caos de la nit?
He estat a punt.
A més, avui tenia tots els números a favor meu. Sabia on anar i amb qui anar. Sabia on trobar sense buscar.
Sabia que si em llençava, no tornava fins demà o demà passat.
Després m’han vingut al cap unes quantes frases, d’aquelles que m’han marcat, dels curts que he vist:
…Un pot passar-se tota la vida intentant que aquells moments tornin…
… – Et proposo deixar l’alcohol com vares deixar la cocaïna!
– I perdre el plaer d’una cervesa ben freda?…
Sovint, me n’adono que per molta gent, les paraules banals que jo escric aquí, no són més que això, banalitats estúpides d’una eterna adolescent.
Per sort, hi ha qui sap llegir més enllà de les simples paraules i se n’adona del que realment representen.
Hi ha moltes maneres de fugir de la realitat. Crec que jo les he esgotades totes, ja.
Per segon dia consecutiu, el meu iPod sha quedat penjat, en intentar treure-li unes fotos que vaig guardar a l’Escala. Fins i tot la tecnologia sha de posar en contra meu?
Sé que això ho estic pensant ara, per què estic decepcionada, trista i sola.
Demà al matí, agrairé que lamevaweb no funcionés i jo no hagi pogut publicar això.
Demà al matí, intentaré enganyar-me de nou i fer-me a la idea de què tot va millor. Que el món és fantàstic i que val la pena llevar-se cada dia per tornar a lluitar contra tot. I el més cru i fort; és que per unes hores o dies, mho creuré.
Demà, tornaré a anar al Mecal, i demà passat… A veure si aprenc gaires frases daquestes que majuden a tirar endavant.
Si més no; em faran reflexionar.
Per cert, mhe tornat a mossegar les ungles.”
Em sento com si anés en pilotes per la vida i em fessin saltar a corda cada dia.
He de dir, que avui no he anat al Mecal, però que demà i demà passat si que hi aniré. Vull veure el que fan a lauditori a les 19:15 – Radical.
19 respostes a «Saltant En Pilotes….»
has trobat una imatge que descriu molt bé un sentiment que crec que tots coneixem, i que no necessàriament és adolescent
Sincerament,
hi ha vegades en que no se m’acut res per dir, tot i tenir-ne ganes…
En aquests moments és quan trec més profit del de vegades recurs fàcil del somriure… :-)
Gràcies pel somriure, chat…
Judith… he tingut tot el dia per buscar-la.;)
Entenc perfectament moltes de les coses que dius, perquè jo sento el mateix molts cops. Veig noies que m’agraden, però a base de buscar confiança… acaba com acaba. Hem de mirar de viure el moment, de no perdre les oportunitats que venen… la de cops que m’ho han dit, i la de cops que no ho he fet.
Anima’t
Tots pequem del mateix?
Quina ràbia que fa tot, a vegades, oi?
Estimats,
en AMOR cal ser de tot menys PRUDENT. Mai por.
Ja no sé com cal actuar en segons quins moments…
I de por en tinc un bon cabàs i ben atapeït!
por de perdre alguna cosa… de quedar en ridicul… de cagarla… malgrat que tinguem més possibilitats de sortirnos-en amb la nostra, continuem tenint por, sino el món seria un desgavell aquí tots llançats, tot tant facil, les persones ens agrada fer les coses dificils, així un cop aconseguit ens sentim satisfets… ja podriem ser menys complicats…
Donot, crec que les coses no són blanques o negres….hi ha distincions, mes colors també….
Ja ens ho podríem fer tot més fàcil, com diu en Gabri… “aquí tots llançats!!!!” Si, si , si….
Barry… de colors en hi ha molts, però tots tenen el seu nom. Fins i tot… Hi ha colors que tenen nom i no existeixen… oi, Salva?
Nina, em sap tant de greu no haver coincidit dissabte… Tot tira endavant, ho saps. Estarem per aquí. Mil petonets
Hostia, Donot… Jo casibé tampoc sé que dir-te… però el que si que sé és que no són “banalitats d’adolescents”. Les relacions sentimentals són sempre difícils… Perquè fins i tot quan ho tens tot, i sembla que ho hagis aconseguit… sempre hi ha un estira i arronsa… i dificultats…
Crec que per més greu que ens sapiga som individuals i individualistes… I la nostra natura és un jo-sol…
Confia en tu mateixa Donot…
I si vols… jo tinc un cabàs ple de somnis… et puc deixar algun per evadir-te… :)
Hola. Ja torno a estar a casa…
Tanta activitat m’està matant…
Moltes gràcies luthien pel teu oferiment, d’entrada no et dic que no.
Magda, no passa res, guapa.
Donot, petita, deixa que t’abraçi.
Jo de vegades em sento igual (Pero en versió tio)…El temps ho cura tot, o almenys jo ho veig així. Anima’t. Segur que demà et sents millor!!!
Un petó!!
una abraçada, donot, aquests dies són xungos, però per sort no duren sempre! amunt!
Amunt els anims, cal seguir fent cami sempre endavant. I tambe, si cal, saltar ben amunt.
si et serveix per res: un petó.
tens raó, el magenta no existeix :D
jo no crec que siguin banalitats adolescents, tothom té moments baixos
ignasi, tens raó, intentar agafar confiança o intentar no agafar-la no funciona, depen de la persona
Moltes gràcies a tots. Sou els millors.
El que em passa a mi amb això de les confiances… és que m’he tornat molt desconfiada… i ara, quan jo em començo a deixar anar, a l’altre persona ja l’hi ha passat la tonteria.
I tot és per por… n’estic segura.
Menys mal que els collegues segueixen aquí… ;)
Ara vinc de fer unes birres amb un parell de blogers (I un company de pis) ben parits i guap@s, que m’han alegrat el dia. (O la nit)
Per cert… Torno a estar carregada de nassos…