M’agrada despertar-me al mati sense presses, preparar-me el meu suc de fruites i gingebre, la llet de soja amb cafè , i l’amanida per dinar a la oficina, amb tota la calma del món.
Netejo i endreço la cuina i em sento a esmorzar, davant del ordinador, per llegir el que ha passat al mon durant la meva desconnexió nocturna.
Normalment no hi ha gaire novetats, els mateixos lladres de sempre governant als mateixos xais amansits.
Però darrerament tot això ha canviat.
Va començar a Sol, va seguir a plaça Cat, poc a poc ens hi hem anat involucrant. Personalment, primer només passava per allà mati, migdia i vespre a mirar, després ja em quedava a les assembles. Els dia del desallotjament ja no em vaig prendré el suc i a les 9 del matí era allà… varem recuperar la plaça i la sensació de que era nostra, era gran!
El dia que vaig sentir a la assemblea lo de la marxa a Madrid em va captivar. Pena que el meu estat físic no em permetria anar-hi. A part de que la meva feina tampoc… un clar exemple de com ens mentim continuadament a nosaltres mateixos. La veritat va ser què en 2 dis ja era al grup de treball.
Els meus horaris i rutines, han deixat de funcionar. m’adormo tard, em desperto d’hora. En el darrer mes porto una mitjana de 5 hores diàries com a molt!
però em sento molt feliç.
La experiència que estem visquen és tant enriquidora i en tants sentits!
Se que tot de coses bones han començat a passar, i se que serà difícil tornar a recuperar la rutina de bon matí.
Però la vivència s’ho val.
Després de fer etapes intermitents, durant els caps de setmanes, avui marxo definitivament cap allà.
Ens veiem a Sol dissabte i diumenge. Allà on tot ca començar.
