Quina ricura!
Si és que quan som petitons… som més que una monada!
Hi ha qui de major segueix igual, hi ha qui torna més hermós o n’hi ha d’altres que feim un descens… què hi farem!
donot
Aquesta foto és una passada… Tinc un nas de porqueta!!!
Un vestidet ben curt eh? i el sombrero… jiji, q monaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, i les de blanc i negre encara semblen més antigues… molt maca!
osti tu, quina gràcia!
però tu no ets tan gran, en aquella època ja hi havia fotos en color
donot
Les fotos de casa, son gairebé totes en blanc i negre.
El meu pare les revelava; i sempre ho feia en blanc i negre… suposo que fer-ho en color era més complicat!
wenu, el meu pare es d’aquells aficionats a la foto, i encara ara, fa les fotos en blanc i negre. Diu que són més expressives i tenen mes vida :).
I ara li fa ràbia que unes màquines facin la feina que feia anys enrrera de revelar fotos. Diu que ja no és el mateix….aisss
Sònia
Llàstima d´ombres , no et podem veure bé la cara , encara que confirmo lo del nas de porquet.
Una pregunta , Donot, Tú tens una jaqueta verda?
b
si, rebelar en color es mes dificil, però m’agradaria saber-ne….
blanc i negre mola
donot
Sònia… a que ve la pregunta? jejejeje….
La veritat és que sort que és en Blanc i negre la foto… En color podria ser molt pitjor!!
Sònia
No, si no va per la foto , és que l´altre dia vaig veure algú clavat a tu amb una jaqueta verda passejant pel meu poble, Cambrils. Si no eres tú , era la teva germana bessona…
Quina alegria comprovar que alguns i algunes, en fer-se grans, continuen essent tan macos, guapos i graciosos com quan de petits!…”Dicen que se pega tó menos la hermosura, no?”… ;)
donot
Crec que no em faria res tornar a ser així de petita…
Jajajaj quina gràcia!! Hauriem de posarnos d’acord i publicar tothom una foto de quan erem petits!!
jo crec que riuriem…
natural
…ejem…jo passo, les meves fotos infantils son…impublicables!!!;-)
donot
Jjajajajajaja…. Vinga va… a publicar-les!!!
;)
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.AcceptRead More
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Comentaris
23 respostes a «Qui Ho Diria!»
Quina ricura!
Si és que quan som petitons… som més que una monada!
Hi ha qui de major segueix igual, hi ha qui torna més hermós o n’hi ha d’altres que feim un descens… què hi farem!
Aquesta foto és una passada… Tinc un nas de porqueta!!!
jajaja
que monaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! XD
Mira, aquest pot ser un bon tema per a un meme: penjar-hi una foto nostra de menuts.
Què vos sembla?
Com diria la meva mare: madre del amor hermoso! jajjajaj :D
ujuj stàs monisssimaaaa
Un vestidet ben curt eh? i el sombrero… jiji, q monaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, i les de blanc i negre encara semblen més antigues… molt maca!
osti tu, quina gràcia!
però tu no ets tan gran, en aquella època ja hi havia fotos en color
Les fotos de casa, son gairebé totes en blanc i negre.
El meu pare les revelava; i sempre ho feia en blanc i negre… suposo que fer-ho en color era més complicat!
que bonicaaaaaaa!! :)
OOOHHHHH!!! quina nena més maaacaaa….ji,ji,ji..esta molt bé la foto! però no puc evitar un somriure….JA,JA,JA!!!
Hehehehe Qui poguès tornar a la juventut eh??? :P
wenu, el meu pare es d’aquells aficionats a la foto, i encara ara, fa les fotos en blanc i negre. Diu que són més expressives i tenen mes vida :).
I ara li fa ràbia que unes màquines facin la feina que feia anys enrrera de revelar fotos. Diu que ja no és el mateix….aisss
Llàstima d´ombres , no et podem veure bé la cara , encara que confirmo lo del nas de porquet.
Una pregunta , Donot, Tú tens una jaqueta verda?
si, rebelar en color es mes dificil, però m’agradaria saber-ne….
blanc i negre mola
Sònia… a que ve la pregunta? jejejeje….
La veritat és que sort que és en Blanc i negre la foto… En color podria ser molt pitjor!!
No, si no va per la foto , és que l´altre dia vaig veure algú clavat a tu amb una jaqueta verda passejant pel meu poble, Cambrils. Si no eres tú , era la teva germana bessona…
Jo no era….
Quina alegria comprovar que alguns i algunes, en fer-se grans, continuen essent tan macos, guapos i graciosos com quan de petits!…”Dicen que se pega tó menos la hermosura, no?”… ;)
Crec que no em faria res tornar a ser així de petita…
Tornar a viure!
Jajajaj quina gràcia!! Hauriem de posarnos d’acord i publicar tothom una foto de quan erem petits!!
jo crec que riuriem…
…ejem…jo passo, les meves fotos infantils son…impublicables!!!;-)
Jjajajajajaja…. Vinga va… a publicar-les!!!
;)