Ja en el meu antic blog vaig dedicar-li algun posts a aquest tema, a qui li interessi pot mirar per exemple el final daquest post .
No recordo en quin post era que parlàvem, (recordes Nacho?) que a mi em feia por quedar amb algú que conegués de internet per que el que no volia era que es pensessin que buscava rotllo.
Al igual que el amor en tiempos del Colera a aquest post sel podria titular lamistat en temps de lansietat
Estic molt enfadada, realment molt. I molt desil·lusionada..
Ja sé que es difícil tractar amb mi, amb els alt i baixos que tinc, però la gent que em coneix i que mestima, mentén, encara que no maguanti. Em respecta i moltes vegades em mima per aquest fet.
He quedat amb el Nacho i em anat a fer una birra, cap problema, he quedat amb la gemma i altres persones i cap problema.
Però Hi ha gent que confon la amistat i el amor.
A tots ens agrada sentir-nos estimats i importants, encara que només sigui per una estona, però això no vol dir que estem pensant que la persona que tenim davant serà la parella de la nostra vida.
Jo he buscat amistat per sobre de tot, i el que més he trobat ha estat por de que volgués quelcom més.
Amb un amic, que fa poc que xerràvem, que jo no buscava un rotllo de una nit? No el busco.A partir dara busco uns quants rotllos diferents , amb els que passar una bona estona de tant en tant, que em mimin i em cuidin…i que per un dia de tant en tant es deixin cuidar i mimar. amigos con derecho a roce que per mi no es el mateix que sexe puro i duro
La gent està cagada de por (jo inclosa) del que representa tenir una relació.
Tinc molt bons companys per aquí els blogs que momplen dalegria amb els seus comentaris i els seus post, als que un dia animo jo, laltre són ells els que manimen.
No vull conèixer ningú més.Vull que seguiu sent els meus amics. El que necessito per sobre de tot es l’amistat.
No vull tornar a perdre un amic per quelcom tan estúpid com un sopar. Això fa que la meva autoestima encara em baixi més.
Us estimo molt, no estic disposada a perdre aquestes amistats
Ja he deixat anar la parrafada del segle, ara me’n vaig a casa ma mare, a lescala, a torrar-me sota el sol de la nudista.
Suposo que no mhe sabut explicar, però bé, Que hi farem?
Espero les vostres reflexions sobre el tema, si
es que algú lha entès.
Ptonets ….
.
.
Comentaris
7 respostes a «POST DUR I ESPÈS,…. . SOBRE LAMISTAT……………..»
Jo em penso que ha kdat prou clar. Ànims
es molt perillos confondre amor amb amistat. I també és molt complicat veure la diferencia. Però no et preocupis, si els dos voleu, pot quedar com una petita anecdota en la vostra vida. No seràs la primera ni la última a qui li passa algo semblant. Jo inclós.
Una abraçada.
La frontera entre l’amistat íntima i l’amor és difusa, però hi és. I per algú que l’ha travessada pot ser difícil tornar enrere quan l’altre no pot o vol creuar-la. Hi ha qui fuig endavant per entrar al desert de la llàstima, l’autocompassió o el desànim. Però tot desert s’acaba i pot tornar on l’espera l’antic company de viatge.
No sé si t’he entès, però què hi farem. Amistat + sexe no vol dir amor, de la mateixa manera que estimar algú no vol dir sempre ser-ne amic.
Desde sempre he tingut molt bona relació amb les dones. Però la cosa sempre es quedava en amistat i em sentia molt frustat. Jo, no sé perquè, però m´entestava en cercar alguna cosa més. Ara que he conegut una xica que espere que siga la xica de la meua vida, me n´adone que les coses cal acceptar-les com són. Que l´amistat és molt bónica i no ens hem d´entestar en veure gegants on només hi ha molins. Que l´amor arriba quan ha d´arribar i punt. Agraesc profundament aquest post, gràcies Donot. M´has alegrat el dia, preciositat! Ara estic una mica de baixò perquè estic intentant assimilar que el meu millor amic és un fill de puta, perdó, vull dir FILL DE PUTA (amb perdó per a la seua mare que és una santa). Gràcies, perla per ser tan especial.
Això em sona, i és més fàcil dir-ho i reivindicar-ho que exercir-ho, des de la banda que sigui. I quan intentes explicar-ho a algu, pq no s’escandaliitzi per la teva actitud et diu que si, que si, que és fantàstic, molt maco tot, però a l’hora de la veritat apreten a còrrer.
A vegades s’espanten pq es pensen que ets un frívol insensible que només vols sexe, i a vegades pq pensen que pots estar cometent el terrible error d’enamorar-te d’elles, i llavors patiries molt, i és clar això no ho poden permetre…..
A cagar a la via home! Seré un fong, no molestaré, no interpretaré res, no faré intents suïcides, i si algu vol alguna cosa de mi, que m’avisi.
Jo penso també que t´has explicat prou clar. I ja no es questió d´edat ó de si et fá falta sexe ó companyia.Parlo per mí també.
Això de l´amistat és prou sencill per mí: hi hà gent amb la que em sento força bé, inclús per internet, i tant!!! peró això no treu que som humans, amb ansietats, pors, desitjos, i tot allò que un amic et pot donar.
No sé, tothom que et visita pensa, si fà no fà, igual. Amb un amic pots fer tot allò que sól també ho farías, però més agradable, amb més complicitat, i, un amic(a) de veritat, no hi hà por de dir-li lo que es pensa realment, per que saps que ho entendrà.
Bé, i si el que dius tira per algú que no t´ha entés, pitjor per ell, ó ella. No pateixis que no ets tan rara, ja ho saps.
Lo que sí ets molt especial, bixo.
Molts petons guapa!!:razz:
Hola donot! Gracias por el link :green:
sigo tratando y voy entendiendo algo mas (se parece un poquito al portugues? eso creo) Saludos!