PER COMBATRE LA DEPRESSIÓ, CERCAR UN AMANT ÉS LO MILLOR.

Aquest relat no és meu, pul·lulant pels blogs, he trobat un enllaç a una plana d’un escriptor i no recordo en quin blog concretament ni el nom de la plana. Hi havia tot una sèrie de relats curts del escriptor en qüestió i també hi havia aquest; que ni el senyor escriptor sabia qui l’havia escrit. Era tot en castellà, però m’ha fet tanta gràcia, que l’he traduït i aquí el teniu, Espero que us agradi.

Moltes persones tenen un amant i moltes d’altres voldrien tenir-lo.
I també estan les que no el tenen, perquè no volen i les que el tenien i el van perdre, o van decidir perdre’l.
Misteriosament són generalment aquests dos últims grups els que més van als consultoris per dir que estan tristos o que tenen diferents símptomes: insomni, falta de voluntat, pessimisme, crisi de plor o els més diversos dolors.
Compten que les seves vides transcorren de manera monòtona i sense expectatives, que treballen res mes que per subsistir i que no saben en que ocupar el seu temps lliure.

Solen dedicar-se a espiar com viuen els altres, deambular per consultoris mèdics, prendre remeis multicolors, allunyar-se de les gratificacions, observar amb decepció cada nova arruga que ens torna el mirall, cuidar-se del fred, de la calor, de la humitat, del sol, de la pluja i de les emocions fortes.
 En fi, paraules més, paraules menys, estan veritablement desesperançades.
Abans de comptar això ja han visitat altres consultoris en els quals van rebre la condolença d’un diagnostico segur:
Depressió i l’infaltable recepta de l’antidepressiu de torn.
Jo després d’escoltar-les atentament, els dic que no necessiten un antidepressiu; que el que realment necessiten… ÉS UN AMANT.
És increïble veure l’expressió dels seus ulls quan reben el meu veredicte.
Hi ha els que pensen: Com és possible que un professional es despatxi alegrement amb un suggeriment tan poc científic!. Fan un decorós silenci, miren el rellotge esperant el final de la consulta i es retiren per sempre.
També estan els que escandalitzats s’acomiaden en aquell mateix moment i moltes vegades tampoc no tornen mai més.
Als que decideixen quedar-se els dono la següent definició:
Un Amant és: “Qualsevol cosa que ens apassioni”.
El que ocupa el nostre pensament abans de quedar-nos adormits i també allò que de vegades, no ens deixa dormir.
El nostre amant és el que ens torna distrets davant l’entorn. El que ens deixa saber que la vida té motivació i sentit.
Un amant pot ser la nostra parella, si ens animem a trobar-ho allà.
En altres casos és un altre algú que no és la nostra parella.
També podem trobar-lo en la investigació científica, en la literatura, en la música, en la política, en l’esport, en el treball quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l’amistat, a la bona taula, en l’estudi, o en l’obsessiu plaer d’un hobby que ens monopolitzi cada instant .
En fi, és algú o quelcom que ens pertorba la consciència al punt de dibuixar-nos un somriure i  el sol fet de pensar-hi  ens aparta encara que sigui un moment del trist destí de sobreviure.
Sobreviure és dur i en el fons estem governats per la por de viure de veritat.

Dur és postergar la possibilitat de gaudir avui, esgrimint l’incert i fràgil raonament que potser puguem fer-ho demà
Si us plau no t’entossudeixis a sobreviure, busca’t un amant.
Ets tu mateix l’amant d’algú o d’alguna cosa?. Sigues un protagonista… de la teva vida.
La mort arribarà, al cap i a la fi la mort té bona memòria i mai no es va oblidar de ningú. Mentrestant i sense dubtar, busca’t un amant..
Lo tràgic no és morir, Lo tràgic, és no animar-se a viure.
La psicologia després d’estudiar molt va descobrir una cosa transcendental.
Per viure feliç, actiu, o satisfet cal tenir un motiu.
A aquest motiu el anomeno avui un amant..

Cal posar-se de xicot amb la vida i cal estimar-la amb la passió dels que autènticament estan enamorats.

Busca’t doncs AVUI…. un amant.

Ptonets…