Les seves corbes sinuoses van temptant-me constantment, durant cada moment del dia que està al meu costat.
Està quieta, esperant que jo em decideixi, esperant que els meus dits recorrin tot el seu cos, que la meva boca la desposseeixi de les seves vestimentes i la meva llengua prengui tot el seu suc…
Me la imagino nua i oberta, esperant ansiosa a ser devorada per mi.
M’imagino el seu sabor i la seva textura a la meva llengua.
M’imagino el seu suc baixant per la meva gola
Però no.
Encara no està preparada per a aquell moment.
Per molt que ella insisteixi i em provoqui.
No.
Per molt que porti demanant-m’ho tres dies a crits.
NO.
És massa Jove.
No.
És immadura.
No.
Encara no està a punt per això!
NO
Per molt que em costi, esperaré.
No deixaré que la gola, pecat capital, domini els meus actes.
Comentaris
10 respostes a «Pecat Capital.»
Si… la veritat es que val mes esperar a que la fruita sigui una miquetona mes madura.;)
Estar be saber dir NO quan ho creus convenient.
Que tal lo del mosquit tigre-puçes-acars???
millor???
Si. Ja he acabat amb els tigres de tota la muntanya de Montjuïc, crec….
Vaja, donot, encara has sigut ‘discreta’ en la tria de la fruita… >;)
D’altra banda, molt suggerent, el text.
És que realment em van regalar aquesta pera fa tres dies, i la tinc aquí, al costat de l’escriptori… esperant que maduri.
A més, em fa recordar histories d’aguantar-se les ganes d’aquest estiu…
Havia pensat, mira ja hiha tornat, però veig que no.
Ja et vaig dir que m’estava tornant més conservadora…
Segueixo igual…
A mi m’han agafat ganes de menjar-me-la a mossos!
Pensa que encara està verda…. ;)
Me encanta como eres capaz de sugerir.
je, je…
Tengo que decir, que la pera aun está en mi habitación. Creo que hoy me la comeré…