NO PUC. NI VULL.

He estat pensant molt durant aquests darrers mesos i m’han passat moltes coses, alguna de bona…forces de dolentes.

Segueixo amb la depre i l’ansietat, Ja no estic de baixa, per que se’m ha acabat el temps…Demà tinc que anar al tribunal metge. Això vol dir que; tot i que els meus metges han escrit tres informes demanant una ampliació de 8 mesos,( que creuen que es el mínim que necessitaré per estar bé); tot podria ser que demà, aquests senyors decideixin que divendres m’he de reincorporar a la feina.

No em veig capaç de tornar a fer la meva feina. Sento veritable pànic només de pensar en ella. No estic centrada per tornar a controlar tot el que ens demanen; Contractar gent, controlar-la, aguantar la pressió dels jefes, dels comitès. Controlar vacances de les treballadores, que totes les botigues quedin cobertes, visites dels directius d’alemanya, reunions mensuals on el jefe ens rebaixa a nivell de merda i ens tira en cara que si l’stock de la nostra zona és molt elevat, que si el resultats dels inventaris és nefast i que si no arribes a l’estadística de final de mes, que si et passes el dia a les musaranyes….

Marxar a treballar a les 7, dinar en alguna de les sucursals obertes al migdia per avançar feina i al final arribar a casa a les 10 i encara amb un munt de papers i plaços que he de posar al dia per passar-los per fax abans de les 9 del mati del dia següent.

No puc. Ni vull.

Necessito molta sort demà, dels 18 mesos que he estat de baixa, m’he passat més de la meitat preocupada per la feina, que tenia que tornar a treballar, que no podia ser el estar tant temps així; i els metges menjant-me l’olla per que me’n adonés de que no estava bé.

Ara que soc conscient dels avanços que estic fent i me’n adono de com he estat realment de malament. Ara que sóc conscient de que la meva recuperació depèn de seguir tenint la tranquil·litat dels últims mesos i de la teràpia setmanal, Pot ser que demà m’ho tirin tot pel terra uns senyors que no em coneixen de res i per els quals jo només sóc la malalta de llarga duració, nº tal i qual.

Pffffffffff…….. mal assumpte aquest.


Comentaris

3 respostes a «NO PUC. NI VULL.»

  1. Ànims!! passi el que passi demà, el teu objectiu és el que és; trovar-te millor. No deixis que un tribunal espatlli el teu camí cap l’objectiu. Un petonas, i endavant!!

  2. Desitjo que et vagi molt bé, que és com tu dius, ara que estàs en un bon procés. Espero que els del tribunal facin cas als teus metges, com hauria de ser. Molta sort!

  3. Buf, material sensible….