Una volta i un altre i un altre…
No hi ha manera que paris de girar. Surts d’un punt i enlloc darribar a un paratge ben diferent i allunyat, resulta que vas a parar al mateix indret on estaves.
Els pensaments senrosquen a la ment, com si voltessin seguint una espiral i en qualsevol moment tinguessin que trobar un dels extrems i amb aquest, trobar la solució.
Però no. No hi ha extrem. No hi ha principi ni final.
El que en un principi semblava una espiral, no era més que un cercle i no pots parar de voltar i voltar; sempre sobre els mateixos pensaments i fets.
El cercle es pot trencar?
Comentaris
11 respostes a «No Hi Ha Solució?»
Sí, jo crec que es pot trencar. Però ves amb compte, perquè si vas molt embalada potser sortiràs disparada. Ves poquet a poquet i veuràs la sortida.
Si, sobretot poc a poc. Encara que hi hagi gent que vagi amb presses. Com conduir per llocs inòspits… tu ves fent a poc a poc encara que pitin. Si volen, que t’adelantin. Tu al ritme que et sentis còmode…
Ui quina metàfora parabolica… O_o
Com es fa per trencar-lo i no caure?
Jun, la teva metàfora parabòlica sona a circular per una rotonda… ;)
Jajaja, és veritat, sóna a circular per una rotonda.
Mmmm… doncs crec que el secret no està tant en trencar-lo com en trobar-hi la sortida, així, sense esperar-ho. Per això és important moderar la velocitat i estar a l’aguait. Què metafòrics estem! :)
Algunes vegades tant clars i directes, i altres tant circulars i metafòrics!
Si és un cercle, no té sortida… A no ser que hi hagi una porta amagada a algun lloc, molt difícil de trobar…
Potser si que s’ha de circular més a poc a poc per poder-la veure.
I tant que es pot trencar el cercle! pots fer-ho a poc a poc com et recomanen, però de vegades cal fer-ho de cop, com quan ens incorporem des d’un stop o un ceda a una carretera, si ho fessim a poc a poc no ens incorporariem mai! (continuant amb la metafora del trànsit)
Una definicio de recta es, un cercle de radi infinit… es a dir, q en teoria fins i tot el que semble recte i senzill es un cercle enorme. No hi ha res sense problema, i res sense sol.lucio.
aixo es estacio de frança oi?
Luthien, seguint amb la metàfora… On saprenen les normes per a trencar el cercle i no saltar-se cap stop. Dieu que es pot fer a poc a poc, però de vegades cal fer-ho de cop…
Però amb quines eines?
Pfffffu… Si que estem metafòrics, si….
Denke, si que ho és. A que és xula la foto? La vaig fer el divendres mentre esperava que arribessin en Dani i l’Andreu.
heu vist la peli 22hours party people? surt un filòsof-homeless que en parla de tot això. Jo segueixo les seves ordenances
Suposo que la foto és del pèndol de Foucault, tot i que la teoria diu que no para de pendolar… jo sé que està alimentat per un motor XD perquè com que som a un món real hi ha friccions que el frenarien si no tinguès una mica d’ajut.
No sé si llegiràs aquest comentari, però allà va una petita espenteta.
La imatge no és de cap pendol. La bola s’estava ben quieta penjada de l’estació de França. O potser és que tenia el motor apagat….