Vaig somiar que era un pescador, i que, d’entre les xarxes, un bon dia, treia un raig de sol.
Vaig fantasiar que era mariner, i que en recollir l’àncora, una estrella de mar em perseguia, plena de desig.
Vaig variejar que era aviador, i durant un combat; allà a dalt, podia sentir la teva olor.
Vaig divagar que moria, i que tu eres el meu àngel redemptor.
Entre tant somni, vaig oblidar que tan sols amb estirar la mà; podia encendre la làmpada, apartar les xarxes que separaven els nostres cossos, observar atentament la teva pell torrada pel sol, sentir la teva olor i degustar el teu sabor.
Deixa’m morir de gust amb aquesta sensació.
O he de seguir somiant?
Comentaris
20 respostes a «Morir De Gust.»
Si fos jo, moriríem fent-nos molt de mal. :)
Hahhahahaha…. Que vols dir amb això?
Doncs això, que patiriem de plaer jugant. :p
lmewmon! Que ets molt jovenet… per patir i morir.
:D
Morir en el sentit poetic de la paraula, no en el físic. Ja m’entens…
De plaers i morts (poètiques, ep, com vol lmewmon!), ací.
Ostres,! Ja no recordava aquesta plana!
Quines morts més poètiques!! Uhmmmmm
Vaja… :S
El mes similar que m’ha passar a morir de gust amb un somriure en la cara…
Es dissabte a la nit quan caic morta al llit, de la borratxera que porto… XDD
Ho sento, però m’ho has posat massa bé…
:D
Unmei, estimada… Quan vulguis te n’ensenyo!!!
Vale! Et prenc la paraula!!
Ara… no se quan tornare per Catalunya… :p
Ha ha ha… bé, siposo que jo estaré per aquí quan tornis…
XD
Ja veig jo que ací la que no corre, vola…
(ehem, ehem, i no vos caldrà cap ajuda? no sé, estic pensant en algun ‘reanimador’…)
Jo normalment em reanimo sola… Però si la Unmei necessita que la reanimis…. Quan acabem ja te l’enviaré cap aquí !!! hehehehe
Sense cap dubte jo seguiria somiant…
Prefereixes els somnis a la realitat?
Jo també ho faig sovint.. però a vegades val la pena estirar la mà i agafar el que et ve.
Jo prefereixo les realitats que son com somnis… encara que ultimament estic envoltada d’una realitat que em fa venir ganes de despertar-me!
mmm…
segueix somiant, que és de franc i veig que somies coses molt boniques!
G. No és pot tenir tot… però a vegades veiem les coses més negres del que son en realitat…
Ànims preciosa!
Eudald, somiaré…. :)
El teu post m’ha recordat la manera com tenen els francesos d’anomenar l’orgasme, n’hi diuen “petite mort”. Sempre ho he trobat tan poètic!
Petite mort… maco, maco…