Recordo, la sensació que em va omplir després del primer cop que vaig parlar amb ell. Els pensaments que em van venir al cap, l'ànsia que tenia per tornar-lo a trobar.
També recordo com d'eixut i estèril em va quedar el cor després. Fa ja més de 5 anys de tot allò.
Les pluges d'aquesta primavera sembla que a més d'alimentar la terra, han hidratat algun que altre cor sec. Ara, a ritme de nu-jazz, funk, electrònica suau i blues està tot a punt per tornar brotar.
Noves sensacions, noves mirades, noves intensitats, noves ganes, noves cares… Noves ànsies, noves pors.
Nous somriures. ;)
Comentaris
3 respostes a «Les pluges d’aquesta primavera…»
Hola Clara! quants dies sense vindre a veuret!
He estat llegint els teus ultims posts i he flipat una mica. Feia temps que no escrivies tant, no?
I a mes et veig molt activa, com molt remoguda anímicament. Vols dir que no hi ha alguna cosa que no ens vols explicar? Es broma.
Estic contenta que tornis a escriure sovint, així passaré més per aqui.
Un peto bonica, ens veiem aviat!
mi pequeña viene a visitarme, aunque sea entre examenes… y estoy de los nervios… la recojo en la estación y me la llevo al exámen jeje. no quiero perder un segundo…
me encanta la canción.
Eli, la primavera… i la pluja que em fa estar tancada a casa… ;)
Issis, cantes?
Bon dia!!
Un somriure!