LA PRIMERA CALÇOTADA.

Ahir vam fer una calçotada a casa.

La primera d’aquest any no va estar gens malament. Érem dotze noies i ens ho passarem realment bé.

Al ser tanta gent vam tenir que encendre la barbacoa per coure patates i carxofes, i un foc al jardí on vàrem fer els calçots i la “llonganisseta” (botifarra per a vosaltres). 

A mi els calçots no m’agraden gaire, però l’Àngels, la meva compi de pis, va fer una salsa boníssima! Amb ametlles, avellanes, all i tomàquets escalivats, nyores, julivert, galetes Maria i no sé que més. Estava per a sucar-hi pa, que va ser el que vaig fer jo.

Quan ja havíem acabat de dinar, es va ficar a ploure i vam tenir que entrar a casa on ens entretinguérem fent ninotets amb globus.

Dotze persones mig borratxes, un gos i tres gats en un menjador de 10 metres quadrats deixen records de moments ben curiosos, us ho puc assegurar!

Podeu trobar més fotos aquí.

:)   


Comentaris

5 respostes a «LA PRIMERA CALÇOTADA.»

  1. Em recorda quan vivia a Vilanova!
    Nyam, nyam… :-)

  2. estan bonissims. ei la del globo allargat blau intenta insinuar algo? xD

  3. A mi sí que m’agraden, els calçots. I és veritat que, no sé ben bé per què, una calçotada dóna per riure molt, per beure i per fer bogeries. D’aquí a uns dies, estic convidada a una. Ja t’ho explicaré. :-)

  4. doncs jo cada any vull anar a fer una calçotada i res de res… i per tant encara sóc un jove catalanet sense provar els calçots… mmm quina bona pinta la bitufarra

    mmffff aammfffff

    Salut i Revolució

  5. Peaso botifarra!!! Jo vaig fer la calçotada fa 15 dies i ja en tinc ganes de tornar a menjar-ne, més que res per la salsa.