Ahir vam fer una calçotada a casa.
La primera daquest any no va estar gens malament. Érem dotze noies i ens ho passarem realment bé.
Al ser tanta gent vam tenir que encendre la barbacoa per coure patates i carxofes, i un foc al jardí on vàrem fer els calçots i la llonganisseta (botifarra per a vosaltres).
A mi els calçots no magraden gaire, però lÀngels, la meva compi de pis, va fer una salsa boníssima! Amb ametlles, avellanes, all i tomàquets escalivats, nyores, julivert, galetes Maria i no sé que més. Estava per a sucar-hi pa, que va ser el que vaig fer jo.
Quan ja havíem acabat de dinar, es va ficar a ploure i vam tenir que entrar a casa on ens entretinguérem fent ninotets amb globus.
Dotze persones mig borratxes, un gos i tres gats en un menjador de 10 metres quadrats deixen records de moments ben curiosos, us ho puc assegurar!
Podeu trobar més fotos aquí.
:)
Comentaris
5 respostes a «LA PRIMERA CALÇOTADA.»
Em recorda quan vivia a Vilanova!
Nyam, nyam… :-)
estan bonissims. ei la del globo allargat blau intenta insinuar algo? xD
A mi sí que m’agraden, els calçots. I és veritat que, no sé ben bé per què, una calçotada dóna per riure molt, per beure i per fer bogeries. D’aquí a uns dies, estic convidada a una. Ja t’ho explicaré. :-)
doncs jo cada any vull anar a fer una calçotada i res de res… i per tant encara sóc un jove catalanet sense provar els calçots… mmm quina bona pinta la bitufarra
mmffff aammfffff
Salut i Revolució
Peaso botifarra!!! Jo vaig fer la calçotada fa 15 dies i ja en tinc ganes de tornar a menjar-ne, més que res per la salsa.