Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Aquestes ultimes setmanes no ens acabem dentendre bé.
He de reconèixer que ja no li dedico tant de temps, que potser estic una mica cansada dell.
La convivència tant intensa que hem tingut, en tant poc espai, durant tant de temps; ha fet que perdi linterès .
Sobre Nosaltres:
El noto cansat.
Aquests últims dies crec que tots dos estem una mica fatigats de tanta xarxa. No trobem gaires coses que ens interessin, tot i que segurament, de coses interessants n’hi ha tantes o més que abans; però hem perdut les ganes…
Crec que a la meva habitació l’única cosa que ha descansat bé, ha estat el teclat. No ha fet pràcticament res.
Jo gairebé no mhe connectat, però el meu pobre pc ha estat aguantant la marxa de la mula dia i nit.
Avui he arribat a casa, he desconnectat el pc dinternet i mhe ficat a passar a cd, uns quants arxius de vídeo que tenia a la carpeta de la mula. (Una trentena).
Un dia daquest he de fer el mateix amb fotos i música, el meu pobre pc, està a tope.
Tot i que avui, lhe alliberat de molt pes, lhe netejat tant com he pogut i li he desfragmentat els discos, no sembla que el seus ànims estiguin millor.
Sobre Mi:
Els ulls em fan mal. El cap em dóna voltes i sembla que estigui a punt d’explotar-me.
Em sento terriblement cansada i no tinc ganes de fer res.
Aquesta tarda no he anat al curs; després desperar-me gairebé dues hores allà, he mirat el temari i he vist clar que amb lespessor que hi tenia al cap, no entendria res de res i he optat per marxar.
Ja no em queden ungles per mossegar i els dits ja em comencen a fer mal. Els nervis no em volen deixar.
Crec que tindré que reflexionar sobre que és el que em passa. He de trobar el motiu daquesta desgana.
Crec que dins meu estan passant coses que potser no vull reconèixer. Potser és que el meu cos, després de tant temps sense gaire moviment, està descol·locat al fer de nou vida social.
Em dóna la impressió de què estic perdent seguretat, em sento dins un remolí que sem torna a emportar i em produeix vertigen. Tinc ganes de parar el món per uns moments, per uns dies o per uns mesos més; però evidentment, no puc.
Em sento inquieta, el curs que volia fer, no acaba de sortir. El pis no hi ha manera que sacabi. Els mesos van passant i tinc por. Tinc por de perdre altre cop el tren i quedar de nou perduda dins el túnel.
Crec que estic histèrica…
Doncs ale! Una foto duna histèrica divertida: ;)
Comentaris
4 respostes a «LA NOSTRA RELACIÓ NO VA BÉ.»
aguanta que tot pasara!
per cert, hem presentes esta de la foto?
doncs a mi em passa quelcom semblant amb un programa sencer… ara mateix… des la sinceritat… no sé per on agafar-lo…
demà tornaré a començar… serà el millor…
“no sé on vam perdre el camí…”
Aquesta vegada tens uns sherpa´s que no et deixarem anar per cap remolí.
Si que et veig un xic menys activa, trobo a faltar el comentari de la donot x “casa”.
osti, aquesta peggy çes molt carmen de mairena!!!!