La Fruita, Com Més Fresca Millor.

ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.

Visc en un cinquè pis sense ascensor i sempre que puc, faig la compra a un supermercat que hi ha prop de casa, els caixers/res d’allà, amablement, em pugen gratuïtament tots els queviures. La fruita, però, des de fa un temps he deixat de comprar-la aquí.

He trobat una fruiteria nova, on hi ha un gran assortiment i una gran qualitat; a part de què tenen el millor servei a domicili que hagi conegut mai.

Els truco per telèfon, els hi dic que és el que desitjo i tot seguit, m’ho porten a casa. Normalment, segons em varen explicar, no ho fan, però amb mi, fan una excepció.
Al principi me la cobraven; però ara ja, fins i tot, la fruita em regalen!

Ja feia forces dies que anava a aquesta fruiteria, quan un dia que vaig carregar massa, un dels dos germans que la porten, es va oferir per acompanyar-me a casa amb la fi d’ajudar-me a traginar el munt d’enciams, bledes, cols de Brussel·les, pomes, peres, préssecs i nectarines que havia comprat.

Ja de camí cap a casa, em va demanar per quantes persones era tot allò que jo havia comprat, i al respondre-li que era per a mi sola, però que aprofitava el dia que sortia a comprar per no haver-ho de fer en tota la setmana, em va dir que no ho feia correctament; que la fruita, com més fresca millor. Seguidament em va convidar a utilitzar el telèfon i cada dia demanar la fruita i verdura fresca.
I així ho vaig fer.
La setmana següent, vaig trucar el dimarts per demanar prunes. El Jove fruiter, me les va portar. El dimecres vaig demanar pomes, altre cop, al cap de mig hora tenia el meu fruiter allà. El dijous, vaig pensar en uns bons plàtans i el fruiter me’n va portar un bon grapat. Aquest dia, em va explicar fins i tot com cuinar-los per no menjar-los tots iguals. Divendres vaig demanar escarola i cebes tendres i el fruiter va tornar i es va quedar a dinar.
De postres, per variar una mica, el seu melindro em vaig menjar.
Dissabte, vaig trucar demanant síndria i en lloc del jove fruiter, el seu germà gran me la va portar. Mentre m’explicava com tallar-la i com tenia que ser el gruix, tenia la seva banana dins el meu entrecuix.

Diumenge horroritzada, me’n vaig adonar que la fruiteria seria tancada. Però cap a les dotze, els fruiters em varen trucar; i tots plegats a la muntanya, a dinar vàrem anar.
Primer, una deliciosa amanida de Cogombres, pastanagues i tomàquets. Després Patates d’Olot amb carbassó i albergínies, i de postres préssecs i meló.

Relat dedicat a un admirador…

;)