LA DESGANA EM POT…

Tinc coses pendents de fer des de el mes de juny.

No hi ha manera que porti un ritme de vida normal.

Em vaig comprometre a arreglar la instal·lació de llum del jardí, estan tots els cables a la vista, les connexions embolicades amb cinta aïllant, però qualsevol dia d’aquests que plogui, tot fotarà un pet. Li vaig demanar a la meva companya de pis que comprés caixes i regletes que jo ja ho arreglaria; les caixes s’estan morint de riure dins una bossa a la meva mini habitació!

Se que he d’endreçar. Veig muntanyes de roba i papers a la meva habitació; però m’ho miro i tot seguit m’entren ganes de tirar-me al llit i llegir aquell fantàstic llibre. Però el llit està ple de pels de gat, per que a hores d’ara encara no me l’he fet i ells han estat dormint tot el matí tant tranquils; ara tindré que ficar els llençols nets, això pla em fa mandra!

El llit el tindré que fer per nassos, però tot lo demés ho vaig deixant i cada vegada tinc més coses pendents.

Arreglar el jardí, la llum, el pc de l’Àngels, pentinar els gats, fer la neteja de la casa, la rentadora, anar a mirar els cursets de l’inem…..

Grrrrrrrrrrrrrr……

Vaig a dinar, després faré el llit net, una migdiada i quan em desperti ja hi tornaré a pensar…

Avui em sento com aquesta carbassa, mala cara, trista i amb la flama interior apagada.