Tinc ganes de sentir la teva escalfor sobre la meva pell.
Vull notar-te damunt meu, notar com m’envoltes ple de vida i energia.
Sentir l’olor del mar, notar la suau brisa que acompanya cada moment que passem junts en aquest meravellós lloc.
Vull que arribi el bon temps i estirar-me sobre la sorra de la platja per gaudir de la tranquil·litat i dels colors que només en aquest lloc aconsegueixo.
Estic farta d’hivern i de Ciutat. Necessito Una Abraçada de sol!
Luz Adriana Villa via Compfight
Sé que no he de fugir com faig sempre, però crec de debò; que necessito un canvi d’aires.
17 respostes a «L’escalfor d’Una Abraçada.»
Si vols canviar d’aires et recomanaria Dublin però allà el Sol no hi és molt present, encara que tampoc plou tant com diuen…sunny spells with scattered showers.
Tinc ganes de sol… A Dublín ja hi anirem aquesta primavera, quan la Unmei estigui aposentada i ja ho controli tot!
epppsss…. que aviat torna a venir l’estiu… ja ho veuràs..
la pluja també té el seu encant si li saps buscar
(ara he recordat que tinc una foto on estem amb una princesa, totes tres ben xopes d’aigua de pluja… i va ser ben divertit aquell dia, oi?)
una abraçada càlida (encara que no sigui de sol)
Uhmmmm…. :) Gràcies Mar! Si que va ser divertit aquell dia!
Però tinc ganes de bon temps, ja. De passejar amb la bici amunt i avall per la platja, de fer birres per les terrasses de la ciutat…
Tinc ganes d’estar al carrer… de sortir d’aquestes quatre parets.
dublin ens crida per tot arreuuuu. XD…haurem d’estalviar…
Si, eh?
Quan hi anem, serem un munt de catalanets a dublin!!!
Com diu la Mar, la pluja també te el seu encant. A mi personalment, m’agradaria que sempre fos primavera o tardor.
Sobre els catalans a dublin, sembla que hi ha uns quants.
Com diu la Mar, la pluja també te el seu encant. A mi personalment, m’agradaria que sempre fos primavera o tardor.
Sobre els catalans a dublin, sembla que hi ha uns quants.
em farà tornar boja aquesta plantilla… Pq dimonis torna a sortir aquesta bruixa???
Has vist una cosa que no tenies que veure!!!!
Ho negaré tot!!!
Jajaja XD, negar que?
No se perquè t’ha sortit abans… :S
Res… La berta que veu visions de color verd…
jajajajaj…..
….jo i el verd….
Jo també anyoro l’escalfor del sol…
Les teves fotos de l’escala m porten un nus al coll…
Per la famili sant martí d’empuries era un paraís al q hi anavem sempre pels volts de sant joan… quan hi tornem ja no hi serem tots… es farà extrany tornar al paraís… (el pare va morir el 31 de gener 2005)… les teves fotos de l’escala son precioses i un lloc tant proper per tu era el paraís dels blaus, la mar, el cel…
És un paradís.
Estirada al sol pots tancar els ulls i deixar volar la imaginació fins on vulguis. Reviure dies alegres, notar l’escalfor d’una abraçada…
A mi aquesta platja em porta una energia especial. És la primera de Sant Pere pescador. A l’altre costat del pont.
Hehehe Veig que també necessites canvis Donot!!!
Així ni que sigui uns dies… et vindrà bé venir cap a Dublin!! (fem una trobada de bloggers allà)
(La web de Catalans a Dublin, la va fer precissament el Josep Arnau (de Mosaic de Paraules) juntament amb altres catalans que estan a Irlanda…)
Si que vindrem a fer una trobada de blogers a Dublín, si… Si més no, estaria bé venir a fer-la, no?