Jo encara en tinc trenta i tants!

Això ho vaig escriure el dia 17 de Juny, però fins avui no he tingut temps de publicar.

El dia ha començat espès… He dormit poc, fa calor, m'he de tallar els cabells ja!
Esmorzar, una dutxa, quina roba em poso… quin rollo, no hi ha manera d'aprimar-me. Que no se'm passi fer la declaració… Per sort no tinc agulletes d'ahir, bé!  Un somriure a la meva cara.

Avui no vaig tan tard com ahir… Bé!

Baixo les escales del metro,  rellisco i una mica més i caic al terra, pff… pels pèls, M'he fet mal al turmell.

Abans d'arribar a cucurulla veig que avui és un dia d'aquells en que serà necessari una dosi de sucre. En lloc de comprar només les dues pomes del berenar, compro un paquet de croissants de xocolata per compartir amb els companys. A ells, els hi agraden aquestes guarrades… ;)

Arribo, molta calor, no semblen entusiasmar els meus croissants, el mail treu fum, em poso a treballar….pffffff….. ara començo a entendre la Laia.

Hem d'anar a buscar aigua, dic. Em miren malament i em diuen, després…. Segueixo treballant.

Però que fa l'Hector? -Per que tanques la finestra?-  ell diu que per que entra calor, però jo crec que també entra aire fresc.

Sento la cançó "anys i anys" a algun mòbil. Penso: Qui dimonis és el friki que porta això? Tots em miren, un pastis amb moltes espelmes s'acosta a mi, no entenc res. De qui és l'aniversari? com és que ningú m'ha dit res? Hi ha moltes espelmes i em miren a mi…. La mare que els ha parit!! El pastís és per mi!!  Com jo no estic aquí el dia del meu aniversari han decidit celebrar-lo per endavant!!

Quina emoció! En ma vida m'havia passat això!

Han buscat el dia que més de nosaltres coincidíem a la oficina per a celebrar-ho! I jo que pensava que marxant tot el juliol a London evitaria això!
Bufo les espelmes… N'hi ha moltes, que fort! Anem a l'altra sala a menjar el pastis, jo flipo, al·lucino, com no me n'he adonat d res! Com falta la Erika, el Ramon obre l'ordinador i posa el seu programa de radio en directe… La Erika comença a parlar en directe de nosaltres, de mi, de la celebració a iwith.org del meu aniversari.. Jo estic flipant, emocionada… Em dedica una cançó: Fa 20 anys que tinc 20 anys… Glups!
Em porten un regal: un llibre: 39+1 Ups!
La Laia em diu que a dins la bossa hi ha alguna cosa més. Miro, un tros de paper amb un 40 fet amb thank you's i el logo del New Orleans Jazz & Heritage Festival…   No entenc res… M'ho expliquen: Les entrades de debò encara no estan a la venta, però ells me'n regalen una, (estic planejant un train tip Per USA, per aquestes dates, amb intenció de passar força dies a New Orleans) dóna la casualitat que el festival també farà 40 anys!

Tot plegat: Brutalment emocionant! Quins companys de feina que tinc! :)

Impressionant senyors!!  Que quedi clar, que encara no és el meu aniversari… Jo encara en tinc trenta i tants!

15-07-09

ara ja no

Entrades relacionades:

S’ha acabat el bròquil! Toc-toc… Malson… Dormilega.