Fa dos mesos, em trobava molt sola.
Fa dos mesos, dormia com a molt quatre hores seguides, tot i prendrem unes pastilles molt fortes per dormir, que feien que als deu minuts de la seva ingestió ja no sabés ni com em deia.
No veia sortides factibles al meu problema, estava molt angoixada i no tenia ganes ni il·lusió per res.
Fa dos mesos em feia por sortir de casa, anar a sopar fora, quedar amb un grup de gent.
Fa dos mesos les coses començaren a canviar, el sopar concert amb els blogers va ser el primer pas, després un pas darrera laltre tot ha anat millorant.
He recuperat força la meva autoestima, No em sento sola, ells estan aquí.
Les ganes i il·lusió per fer coses van tornant poc a poc a mi, ara em sorprenc a mi mateixa, cada dia un xic més. Fins ara necessitava que marrosseguessin fora de casa, ara sóc jo la que té la necessitat de sortir i si no surto amb els blogers, truco a algú altre o surto sola a fer un cafè, un passeig o el que calgui. Estic recuperant antigues amistats. Quedo amb gent per fer coses ben diferents, i no els deixo penjats a lúltim moment, com venia fent des de fa tant de temps.
He deixat les pastilles per dormir i ara dormo genial. Torno a caminar amb el cap ben alt, segura de mi mateixa i amb un somriure de orella a orella. Em paro pel carrer a contemplar histories curioses que veig i em sento feliç.
Em sento orgullosa de mi.
Està clar que encara de tant en tant, tinc unes caigudes que fan por, però em recupero molt més ràpid i de cada caiguda en surto més forta.
Cada dia em sento millor, gràcies a aquesta fantàstica colla de gent que mha fet tornar a sentir viva.
Aquest cap de setmana, absenta, eh?
Ahir anava caminant per el carrer de sota casa i vaig tenir que parar per fotografiar això! Mencanta el meu barri, no crec que això es pugui veure a gaires altres llocs de la ciutat.
;)
Comentaris
7 respostes a «FA DOS MESOS…»
m’alegra haver col.laborat amb un petit gra de sorra a que et sentis millor….et veig molt bé wapa, i de baixons en té tothom, forma part del cicle de la vida, pujar i baixar, pujar i baixar….per cert demà absenta!!!!!
I encara hi ha gent que s’encaparrona a crear estudis que demostrin que internet aliena les persones i fomenta l’aïllament social.
Com diria en Laporta: Que n’aprenguin!!
I jo que me’n alegro! (També per la conilleta, la de la foto i la del post anterior;-)
Donot, qui no és bo sóc jo, o més aviat tu? Mira, mira el que dius tu mateixa en aquest mateix post en castellà, segons el sistema que t’has posat de “¿Y en castellano?” (molt diver!). Com a traducció de “ara em sorprenc a mi mateixa, cada dia un xic més” t’hi surt que:
“ahora me sorprendo a mí misma, cada día un chico más.”
No dius que vas canviant,no, dius que en vas sumant! Sí que et deus sorprendre a tu mateixa i tot!
jajajajajajajaja….
Joan, les traduccions aquestes són terribles!!! Ja fa molt temps que el tinc el traductor aquest, només que ara l’he canviat de lloc.
Tinc fins i tot un post dedicat exclusivament a las agusanadas del traductor. http://www.lamevaweb.info/post/206/4081
Que bo, però , això de cada dia un chico más….
Ptonets un xic adormits….
em molaria poder posar aqui el somriure que m´has posat al llegir aixó…
wuoh!!
qué guai donot! per cert… l’absenta ens espera la setmana vinent… :P