Tanca els ulls i imagina que flotes sobre un suau núvol de cotó.
No estàs sola; al teu costat hi tens la teva persona amiga i confident. Quan no hi és, lesperes pacientment encara que turgeixi un xic de sexe o damistat, unes carícies o unes paraules amables.
Amb aquest ésser pots mostrar-te com ets, no tamagues de res. A vegades sho agafa bé i altres no tant, com qualsevol humà.
Pensa en tu a estones, però per sobre de tot pensa en el seus problemes, com ha de ser!
Quan està trist o deprimit no busca la teva ajuda, es tanca dins seu… Si senyor. … Com sha de fer! Si tu el necessites a ell, primer ha d’acabar el que està fent.
Té el cos suau i musculat i les seves ales son perfumades amb essència de vida.
És perfecte…. O gairebé.
Si no fos un àngel, segurament seria un bon humà.
Perquè som així didiotes, mentiders, orgullosos i egocèntrics? Si al final tots acabem morts….
No seria més fàcil gaudir del temps que tenim enlloc de malgastar-lo planyent-nos de nosaltres mateixos? La resposta és senzilla, però difícil de seguir.
Comentaris
3 respostes a «ÉS PERFECTE.»
Bé, donot, jo quan era petit tenia asma i no de “Ventolín”, no…asma d’urgències a l’hospital a les 3 del matí “que el nen s’hi queda”…quan tots els teus esforços serveixen només per omplir amb una mica d’aire els teus pulmons trobo que aprens el vertader valor de les coses. La lliçó aquesta que dius, jo ja fa anys (molts!) que la tinc apresa! Fa un cafè? ;-)
No se si amb el temps, i les patades qns dona la vida akbem aprenent… espero q si. Tu veig q amb akstes reflexions vas fent camí.
nacho si trobes el reset, avisa!
hj