Estic immensa en un profund canvi dins del meu procés de creixement personal.
El tercer nivell de reiki va fent la seva feina dins el meu ésser.
Aquesta setmana, no recordo quin dia; de camí cap a la feina, de cop i volta me'n vaig adonar, que havia recuperat la capacitat de somiar desperta.
:)
Això, pot sembla una bajanada per a molts, però per a gent que ha estat en un procés greu de crisi, o de deconstrucció/construcció d'una nova manera de viure, representa un gran pas endavant.
Feia més de 5 anys que no ho feia!
He recuperat la capacitat de caminar pel carrer i estar fent castells a l'aire.
D'anar caminant cap a la feina i passar-me-la de llarg.
De veure'm en diferents situacions, com si fos la realitat, mentre estic prenent el sol a un parc.
Sento el meu cos ple d'energia i d'amor incondicional envers tot.
La meva ànima enamorada de tot.
I el meu pensament, alegre, només pot fer una cosa… donar gràcies a la vida.
Quin post més flower power, oi? hehehehe….
L'he escrit avui a les 7 del matí, però bloc.cat no m'ha deixat que el pengés!.
5 respostes a «És Amor?»
tots donem gràcies a la vida! :)
flower power!!
No tothom dóna gràcies. Però ho tindria que fer!
Això ho vaig escriure ahir… Avui me n’he adonat que això em torna a fer molt vulnerable i m’entren ganes de tancar-me al meu cau i protegir-me…
Intentaré no fer-ho.
El que tingui que ser, serà…
Si m’equivoco, la vida em tornarà a portar a la mateixa situació una vegada i un altra, fins que aprengui a gestionar-la….
Bé…
Bon dilluns i molts somriures!!
Dona, amor, amor no ho sé pas; ara, una porcada la mà, així de pintada, sí… :D
va fent camí, sí :)
m’alegre moltíssim per tu!
;)
Hi ha moments durs…