Un dilluns més, els mateixos moviments repetitius i avorrits ompliran la nostra vida.
El treball, les compres, les tasques domèstiques i quan arribi la nit; exhaustos al llit.
On serà aquella espurna de vida que teníem en altres temps; quan la joventut i la innocència banyaven encara els nostres cossos?
On caminaran ara els nostres esperits juvenils i aquelles energies que semblaven no tenir final?
En quin racó s’hauran amagat totes les sensacions que érem capaços de sentir? Sembla ser que no tornen mai. És com si haguéssim deixat de creure en el gènere humà.
Equilibri? Si, això si que el tenim, tens raó. Però, De què serveix tant equilibri si no sent gens el cor?
Comentaris
3 respostes a «EQUILIBRI?»
Quan menges cireres com les de la balança, ¿no se t’accelera una mica el cor? Mmmmmm
Vols dir que hi ha equilibri si no sents el cor? No ho crec pas!
Cuida’t
ostres, quin canvi tan xulo!
l’equilibri sol ser fals. Ens adonem quan la balança cau cap a un costat…