Diumenge al vespre, després de més de 2 mesos de no cuidar les meves plantetes, m’hi vaig posar:
Vaig regar les tomaqueres, vaig arrencar les plantes seques, la rúcula vella i els enciams espigats i vaig sembrar-ne de nous.
Avui, dimecres al matí, la rúcula ja m’ha desitjat un bon dia i m’ha recordat la sort que tenim tots plegats de poder menjar, viure, i gaudir del que tenim al voltant.
En uns 10 dies ja es deixarà menjar..De moment, cada dia podré veure la seva evolució i el seu proces de creixement.
Gràcies plantetes.
Comentaris
2 respostes a «El miracle de la vida»
Eiiiiiiiiii
Si continues escrivint…
M’ha encantat les teves ratlles pq m’han fet pensar en l’emoció que ahir vaig sentir en veure que la figuera havia tornat a treure unes fulles… Wawwwww, quan va venir amb mi era molt maca però ves a saber pq va perdre les fulles… Veure-la sense cap fulla quan vam tornar de Tor bufff… però després d’anar-ne tenint cura, ahir vaig veure que l’hi havien nascut dues fulletes. És un empelt i només t dues branques, però les noves fulles també m’han fet sentir el batec de la vida.
Cuida’t
Si les coses es cuiden, rebroten… A vegades.
Salut! ;)