Post personal: Si no t’importa la meva vida no cal que cliquis per saber més. :) A la foto, Jo.
Tota una vida portant la contraria a la gent…
Els fotògrafs es pensen que aquest retrat té una historia darrera: un estudi, unes llums, una sessió de fotografia… .. …
Res més lluny de la veritat. Estava amb febre a casa, amb pijama i la jaqueta d’un xandall blau, entrava el sol per la finestra, la pared era blanca, vaig ficar la càmera amb el 50mm a sobre d’uns llibre, vaig enfocar una cadira, 2. segons, vaig treure la cadira m’hi vaig posar jo, corrent… i… perfecte. Ho vaig intentar 3 cops més, però cap el va poder igualar.
És curiós com primer de nena, després d’adolescent, d’adult jove i no tant jove, sempre m’he dedicat a fer el que el meu cor em deia.
L’he cagat 10.000 vegades, però han estat les meves equivocacions.
Sento si he fet mal a algú pel camí… tots en fem. I jo no sóc cap excepció. Ojalà!
L’ha cagaré, espero, al menys 10.000 vegades més, i espero que segueixi essent sempre per què el meu cor em dicti fer i no per que la ment o la butxaca em digui el que no em convé.
Sóc una persona (encara que alguna gent ho pugui dubtar) d’unes fortes conviccions ètiques i morals.
La meva ètica, no ha de de coincidir amb la teva i la meva moral tampoc. Però em vaig criar en un entorn, vaig madurar en una altre (molt curiós) i m’he fet adulta en un ben diferent dels altres dos però tampoc el podríem qualificar com “normal”. Això i la filosofia que vaig estudiar i a tots els hippies i punkies, freakies, i informàtics!!! (hahahahahaha) que he conegut i m’he estimat a la meva vida, han fet de mi, certament una persona curiosa, però molt respectuosa!!
Potser sóc (o semblo) una xula, o una creguda, (tot i que sovint em sento inferior) però crec (des de fa molts anys) que puc distingir entre el be i el mal.
Què sé com no fer mal. Que sé respectar…. i m’agrada fer-ho. … Fins que em toquen el que no m’haurien de tocar. Les mentides i les falsedats no les aguanto…
Sóc lo suficient madura per haver-me adonat, que puc ser la filla de puta més mal parida que t’hagis creuat mai.
Precisament això, a mi, Sobre tot, després de tota la meditació i el reiki que vaig fer, em va portar a una gran reflexió interna.
Jo no li desitjo mal a ningú i faré tot el possible per no fer-ho. Però, La meva felicitat i la meva persona i els que jo m’estimo estan per sobre de tot.
En plan Gitano… (de bon rollo, si no mireu-me les orelles algun dia i sabreu de que parlo)
O en plan llop. La meva camada és el més important per mi. ( clicada d’ull a True blood fans…. ehhhh)
Si ets de les persones a qui ensenyo la meva cara carinyosa i bona; :) gaudeix d’ella, segur que t’ho has guanyat. No tothom pot dir el mateix, creu-me.
Si ets de les persones que s’atreveix a jutjar-me sense haver creuat mai 2 paraules amb mi. Jutgem tant com vulguis, però apartat del meu camí.
Si fossis mitjanament raonable, intentaries coneixem abans… Estic oberta al diàleg. Vine, et convido a un té o a un suc de fruites i en parlem.
Si ets de les persones a les que el meu cor/ment/ànima m’ha animat a entregar-me (en més o menys mesura) a tu. Agraeixo.
Pots estar molt content/a.
No és quelcom que jo faci sovint….
Siguis el que siguis a la meva vida. Intenta aprendre alguna cosa positiva i intenta ensenyar-me com a mínim el mateix…. així, anirem bé!
Això és el que porta funcionant-me durant al menys… 13 anys!!
;)
Gràcies!
Comentaris
11 respostes a «El meu cor em diu què… tu…»
Información Bitacoras.com
Valora en Bitacoras.com: Post personal: Si no t’importa la meva vida no cal que cliquis per saber més. :) A la foto, Jo. Tota una vida portant la contraria a la gent… Els fotògrafs es pensen que aquest retrat té una historia darrera: un estu…
Hola Clara
Fa temps que no escric però tu saps que no em cansaré mai d’agrair-te la companyia que vas fer-me uns anys en que em sentia moooolt sola. Aquelles fotos que penjaves d’Empúries m’acompanyaven en aquell dol del meu pare i una pèrdua en vida… el MIRACLE més gran que he aportat a aquesta vida…
Espero que demà et recordis tant com necessitis que ets bona persona i que la PACIÈNCIA, i la FORÇA t’acompanyin.
CUIDA’T MOLT
PD: Escric això frut d’un comentari al facebook.
I jo estic contenta i agraida d’haver-me creuat amb tu. Totes tenim les nostres zones de llum i d’ombra i part del cami es acceptar-les. La caguem i la cagarem tant si seguim el nostre cor com si no. Crec que ho portes molt millor que la majoria i aquest post n’es una mostra. Mil petons i una forta abraçada!
Una abraçada, guapa! (una abraçada en la distància….) Moltes gràcies, però no sé jo….
;)
LvY!
No te conozco, pero ahora sé que eres de verdad.
:)
No soy un robot que escribe posts… Aunque seguramente sería más fácil…
Gracias!!
ets preciosa
Tu si que ets preciosa! Quin dia fem una birra? Que estic molt sola!! L’Alba a Canadà i tu, ves a saber on pares!! hahahaha!!
LvY, guapa!
Pot ser un cafè? :-)
i 2 i tot! ;)
No te había leído hasta hoy.
Clara,
no me he cruzado muchas veces contigo en la vida pero sí las suficientes para darme cuenta que no somos tan distintas la una de la otra. Aunque cada una con su idiosincrasia, tenemos muchas inquietudes y miedos comunes. Y sí, de vez en cuando la cagamos como es de ley cagarla. No sé que más decirte, pero tú sabes que somos el reflejo de la persona que tenemos delante, y que lo que nos gusta o no del otro son nuestros propios defectos y virtudes.
Un besazo!