DIA D’ABRAÇADES.

Ha arribat el dia.

Avui torna la Claudia, de fet a hores d’ara ja deu ser a Madrid.

Fa 10 mesos que va marxar i l’he trobada molt a faltar. Ara, la tornaré a tenir a 100 metres de casa. Quan surti a fer un passeig l’aniré a buscar i ella farà el mateix. Fer-me sortir.

Estic molt contenta, tinc ganes que m’expliqui com han anat les coses per allà i d’explicar-li tot el que m’ha passat per aquí.

Ha aconseguit els papers per a treballar aquí, però ara ha d’aconseguir trobar una feina ràpid, sinó els perd.

Jo, ara més que mai m’he de ficar les piles i forçar-me a fer coses, he d’intentar seguir una rutina, sortir i fer quelcom pràctic, no em puc adormir.

Ara tot i tenir dos anys per davant, m’ha de sortir la supervivent que porto a dins i he de començar realment a construir-me  una vida real. He de baixar dels núvols i trepitjar terra ferma.

De ganes ja en tinc, el que passa és que no acabo de tenir les forces per fer-ho….

Ara em dutxo, vaig al curs de massatge, més que res per que em donin uns olis essencials que vaig encarregar i cap al aeroport a esperar-la.

Avui serà un dia d’abraçades.

De fet, cada dia podria ser un dia d’abraçades…seria genial; No?

;)


Comentaris

4 respostes a «DIA D’ABRAÇADES.»

  1. cada día!
    díes d’abraçades, en els que tot fos entrega i bons desitjos, t’envio una forta abraçada!

  2. me n’alegro per tu!!
    si cada dia fos un dia d’abraçades ens acabariem agobiant, mola tenir dies de tot per poder valorar aquests dies…

  3. Estic amb tu, estherilla. Valorem molt més les coses quan les retrobem que quan son rutinàries.

  4. sucre cada dia, amarga diuen no?
    disfruta dels dies d´abraçades, i procura tenr-ne molts!