Ha arribat el dia.
Avui torna la Claudia, de fet a hores dara ja deu ser a Madrid.
Fa 10 mesos que va marxar i lhe trobada molt a faltar. Ara, la tornaré a tenir a 100 metres de casa. Quan surti a fer un passeig laniré a buscar i ella farà el mateix. Fer-me sortir.
Estic molt contenta, tinc ganes que mexpliqui com han anat les coses per allà i dexplicar-li tot el que mha passat per aquí.
Ha aconseguit els papers per a treballar aquí, però ara ha daconseguir trobar una feina ràpid, sinó els perd.
Jo, ara més que mai mhe de ficar les piles i forçar-me a fer coses, he dintentar seguir una rutina, sortir i fer quelcom pràctic, no em puc adormir.
Ara tot i tenir dos anys per davant, mha de sortir la supervivent que porto a dins i he de començar realment a construir-me una vida real. He de baixar dels núvols i trepitjar terra ferma.
De ganes ja en tinc, el que passa és que no acabo de tenir les forces per fer-ho….
Ara em dutxo, vaig al curs de massatge, més que res per que em donin uns olis essencials que vaig encarregar i cap al aeroport a esperar-la.
Avui serà un dia dabraçades.
De fet, cada dia podria ser un dia dabraçades…seria genial; No?
;)
Comentaris
4 respostes a «DIA DABRAÇADES.»
cada día!
díes d’abraçades, en els que tot fos entrega i bons desitjos, t’envio una forta abraçada!
me n’alegro per tu!!
si cada dia fos un dia d’abraçades ens acabariem agobiant, mola tenir dies de tot per poder valorar aquests dies…
Estic amb tu, estherilla. Valorem molt més les coses quan les retrobem que quan son rutinàries.
sucre cada dia, amarga diuen no?
disfruta dels dies d´abraçades, i procura tenr-ne molts!