Tothom en te ;) quan menys hi pensis, ja veuràs com et trobes millor i descansaràs.
sonia
Ahir en un curs una profe ens va convidar a dir tres moments q associessim a la felicitat… i una companya va dir, tot just quan obro els ulls, un altre dia per ser feliç penso… després de la dutxa, oh quina felicitat aquesta dutxa i finalment, l’hora blava, quan esmorça amb els seus fills en una granja, els fills viuen independents i son adults però cada dia troben el temps per esmorçar…
Demà quan obris els ulls torna a somiar, a vegades cal per respirar… avui ja mateix dorm, descansa…
M’agrada venir-te a veure i trobar-te!
Cuida’t donot!
Bona nit
eii, donot
si tanques aquesta porta i et poses a dormir, vindré i l’esbotzaré i t’estiraré de les orelles fins a fer-te sortir altre cop al carrer… perquè et toqui l’aire i el sol i l’aigua de la pluja, ja que és el que dóna vida a tot ser viu
un somriure, guapíssima
ps- amb en “litus” volem fer una megatrobada de “braves” i compto amb tu per organitzar-la
un petó
donot
Jejejejeje…. Mar, m’acabo de despertar i llegir el teu comentari m’ha fet riure: T’he imaginat esbotzant la porta i agafant-me per l’orella!!!
Això de la trobada de braves… (també tinc una calçotada pendent d’organitzar) Ja avisareu, d’acord? És que no tinc massa temps per llegir blogs, aquests dies.
Sonia: els meus moments de felicitat canvien d’un dia a l’altre. Ara mateix em sembla que seria tornar a ficar-me al llit.
aiiisss… menys mal que m’has tret aquest pes de sobre (jo també m’imaginava esbotzant la porta… a la meva edat….uffff, una ja no està per aquestes coses)
jo tampoc tinc temps per llegir blogs (i menys per comentar) però per lo de les braves ja t’avisaré
un petonàs
syrah
mira, avui em sento igual que tu…tancar la porta i llençar la clau…massa pes a sobre…
sonia
ja veus, tant rollo un dia, i me’l creia eh? però serà q altres tenen més recursos,…
Avui jo també tancaria la porta i dormiria…
Aiiiiii sovint quan estic així m ve el poema de palabras para julia, del Goytisolo…
La vida es bella tu veras…
Cuando? Mande? Donde?
Apa, a veure si demà, sent un altre dia… es millor…
Cuideu-vos
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.AcceptRead More
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Comentaris
9 respostes a «Desitjo:»
No tanquis, surt a viure els teus somnis, que estaràs millor fora que dins.
Somnis? No sé si me’n queden…
Jo el que vull és dormir….
Tothom en te ;) quan menys hi pensis, ja veuràs com et trobes millor i descansaràs.
Ahir en un curs una profe ens va convidar a dir tres moments q associessim a la felicitat… i una companya va dir, tot just quan obro els ulls, un altre dia per ser feliç penso… després de la dutxa, oh quina felicitat aquesta dutxa i finalment, l’hora blava, quan esmorça amb els seus fills en una granja, els fills viuen independents i son adults però cada dia troben el temps per esmorçar…
Demà quan obris els ulls torna a somiar, a vegades cal per respirar… avui ja mateix dorm, descansa…
M’agrada venir-te a veure i trobar-te!
Cuida’t donot!
Bona nit
eii, donot
si tanques aquesta porta i et poses a dormir, vindré i l’esbotzaré i t’estiraré de les orelles fins a fer-te sortir altre cop al carrer… perquè et toqui l’aire i el sol i l’aigua de la pluja, ja que és el que dóna vida a tot ser viu
un somriure, guapíssima
ps- amb en “litus” volem fer una megatrobada de “braves” i compto amb tu per organitzar-la
un petó
Jejejejeje…. Mar, m’acabo de despertar i llegir el teu comentari m’ha fet riure: T’he imaginat esbotzant la porta i agafant-me per l’orella!!!
Això de la trobada de braves… (també tinc una calçotada pendent d’organitzar) Ja avisareu, d’acord? És que no tinc massa temps per llegir blogs, aquests dies.
Sonia: els meus moments de felicitat canvien d’un dia a l’altre. Ara mateix em sembla que seria tornar a ficar-me al llit.
així m’agrada:
un somriure de bon matí
aiiisss… menys mal que m’has tret aquest pes de sobre (jo també m’imaginava esbotzant la porta… a la meva edat….uffff, una ja no està per aquestes coses)
jo tampoc tinc temps per llegir blogs (i menys per comentar) però per lo de les braves ja t’avisaré
un petonàs
mira, avui em sento igual que tu…tancar la porta i llençar la clau…massa pes a sobre…
ja veus, tant rollo un dia, i me’l creia eh? però serà q altres tenen més recursos,…
Avui jo també tancaria la porta i dormiria…
Aiiiiii sovint quan estic així m ve el poema de palabras para julia, del Goytisolo…
La vida es bella tu veras…
Cuando? Mande? Donde?
Apa, a veure si demà, sent un altre dia… es millor…
Cuideu-vos