Tenir una personal additiva té molts inconvenients, encara que a vegades també té el seu cantó positiu.
El meu bloc és un reflex clar del que la meva personalitat pot aconseguir. Dia, darrera dia, he estat escrivint, amb constància, tota mena de coses que em passaven pel cap.
Gairebé a diari, fins fa unes quantes setmanes…
Ho reconeixo, estic seguint una cura exhaustiva de deshabituació.
De moment he aconseguit deixar descriure convulsivament, a la meva llibreta, qualsevol cosa que passi al meu voltant. I el més curiós i increïble; he aconseguit estar gairebé quatre dies sense connectar-me a internet.
En què està basada la cura que segueixo? En feina, problemes i solucions amb el pis i evidentment… amb les papallones que habiten al meu estómac.
Els resultats si em veiéssiu, salten a la vista:
Quatre quilos menys, un somriure dorella a orella, quatre dies sense connectar-me a internet, sense fer fotos per als meus posts, amb una activitat i energia increïble i el més important; unes ganes de viure i de fer, que crec que costarà que marxi. Em sento viva!
El cap de setmana vaig treballar, ahir i avui he estat baixant runa des del pis de Ripoll, que, per si no ho sabíeu és un cinquè sense ascensor. Fa més de dues hores que he arribat a casa i encara no he llegit cap Weblog!
I ara, després dun parell de birres i de descansar una estona, seguiré amb la part que més magrada de la meva cura de desintoxicació: Deixaré que les papallones ballin lliurement pel meu estómac i fins i tot en deixaré sortir alguna a lexterior!!!
Per cert… amb tant de moviment, ara mestan entrant moltes ganes de continuar amb aquest ritme… és que menganxo a qualsevol cosa, eh?
Aguantaré fins el dissabte tancada al meu cau?
Comentaris
13 respostes a «Cura De Desintoxicació.»
Així ho faré, amic voltaire… Ara que he mata un xic dspam de bitàcoles.net, marxo; Que m’esperen les papallones!!! ;)
La veritat Donot, no sé que dir-te… Se’t veu molt feliç!! continua així!!! Tens molta sort de tenir les papallones!!!!!!!! :)
M’acabo de despertar… No sé si tinc tantes ganes de fer coses, ara ja.
M’està sortint el cansament acumulat… i les agulletes!
Però si, estic força feliç!
carai carai :D
Qui ho tenia que dir, eh, Marc?
Fa un any i mig, semblava que no arribaria mai aquest dia. :D
quin bon rotllet clara, estic tope content!
M’alegro, Donot!! I que no decaiga, que avui fa un sol espatarrant! Això sí, de tant en tant passa a dir alguna coseta, que hi ha qui encara no s’ha desenganxat de llegir el teu blog. Petonets!
Jo tampoc estic del tot desenganxada!! Segueixo aquí…
boooon rolleeeeeet!! ssisisisisisiisisis!
Enhorabona per lo aconseguit!!!!! Jo també voto per a que surtis!!! Ja saps: Carpe Diem!!!!
es evident q s´et troba a faltar x aqui, xo dona gust saber que les raons son aquestes.
molt bon rollet…
:)
;)