Hi ha moments en què reps una notícia, un mail, una trucada, una vibració o alguna cosa similar, i el cor et comença a bategar a un ritme molt més fort de l’habitual.
Pel que sigui, no pots demostrar el que sents i et quedes quieta. Inmobil. Freda.
No reacciones. No saps reaccionar.
Voldries cridar i no pots.
Voldries saltar i no és el lloc adequat.
Voldries agafar la persona que tens al costat, abraçar-la, petonejar-la i explicar-li com et sents, però et falta el valor.
És a les hores quan el teu cor, sense cap mena de mirament, comença a bategar fort, més fort, i encara més fort.
Comença a saltar.
Sobresurt del teu pit i el batecs es poden escoltar des de 800 km a la rodona, algun dels batecs, fins i tot, són fàcilment distingibles des de la frontera dels 1000 km…
La camisa es comença a descordar de tenir el cor bategant tant fort.
La pell va agafant color vermell.
La veu es va tornant feble i finalment et quedes callada, completament en silenci, escoltant només el batec del teu cor… i mirant els seu moviment frenètic.
En aquest moment, pots reaccionar de dues maneres. Explicant al món perquè salta el teu cor… O fent veure que no salta i que tot està al seu lloc.
Fer aquesta tria sempre m’ha resultat el pitjor. No sempre és fàcil fer la tria adequada. Les pors i inseguretats juguen aquí un paper important.
Per sort, els cors saltimbanquis són difícils d’amagar… i la persona que està al teu costat, a vegades, se n’adonarà.
A vegades els cors salten, criden i parlen…
A vegades són escoltats…
A vegades ningú se n’adona…
Però tu saps quan el teu cor salta… està a les teves mans intentar ajudar-lo a saltar més amunt. O tranquil·litzar-lo.
Picture: © 2012 shinyscale All Rights Reserved. Més fotos de salts.