COMENÇO A ODIAR ELS DIMECRES.

Els odio principalment per dos motius:

1 – Per què estic tot el dia ocupada.(Massatge, dibuix)

2 – Per què el dia següent és dijous.(Psicòloga)

Aquesta setmana a més a més, M’han trucat els del curs de Administració de Sistemes Operatius i he d’anar, demà i divendres de 9 a 2, a un curs intensiu, per mirar d’atrapar l’altre gent que va començar al octubre.

Jo tinc clar que no els podré seguir i a més, prefereixo esperar que en comenci algun de disseny de pàgines web, que m’interessa molt més; però hi aniré aquests dos dies per què el que més m’explicaran seran coses sobre linux.

De ben segur alguna cosa aprendré. Ja he quedat amb la gent de l’escola que si veia que no estava a l’alçada, no el faria, es ha dir, no me compromès a fer-lo, però demà i divendres estaré súper ocupada.

Demà fins a les dues al curs, a les tres la psicòpata…i al vespre, després del taller de ritmes del carib, se suposa que vaig a una festa amb la Claudia i les nenes, però ja veurem si em queden forces…o ganes…

El meu estat d’ànims es totalment desequilibrat, No sé si es que noto les diferents fases de la lluna o que tants anys d’ansietat i feina m’han deixat més tocada del que pensava.

Encara no estic a punt per a tanta activitat…

Trobo a faltar aquelles setmanes que passaven plàcidament sense haver de fer res ni tenir que veure a ningú.

Qui ho diria, trobo a faltar del que tant m’havia queixat fa uns mesos.

Però bé, els tallers s’acaben la pròxima setmana o l’altre, i al curs aquest no crec pas que m’hi quedi, es ha dir…el mes de Desembre es presenta tranquil… :)

;)


Comentaris

4 respostes a «COMENÇO A ODIAR ELS DIMECRES.»

  1. il dolce far niente
    sí, està bé, però llavors no t’avorriries?

  2. el tema és trobar un equilibri, oi?
    ei! és normal que encara no estiguis avessada, imagina’t que poguéssim triar cada día l’status com si res, avui estic super actiu i demà vago total… no, el tema és cercar una estabilitat flexible. almenys és la que jo cerco… :P
    jo he hagut de sacrificar part de la meva sociabilitat i part de la meva creativitat, no puc somriure a totes les meves idees. no sé pas si m’he explicat…

  3. tranki esteve estem acostumats les teves “explicacions”, el teu “sentit de la orientacio” etc… jejeje
    no, jo t´he entès, be em sembla que tots. De fet, penso igual que tu, hem de fer petits sacrificis per arribar a tot arreu.

  4. deures pel proper post:

    tacar-ho del color “tint positiu”