No sabia com fer-ho.
Mentre caminava cap a la casa, anava pensant en com li donaria la mala noticia. Ho havia de fer amb precaució. Làvia també tenia el cor feble i no sabia exactament com encaixaria els fets.
Però el que estava clar és que li tenia que dir.
Quan va distingir la casa al fons dels camps de blat, va decidir que li explicaria de cop, sense donar-li més voltes.
Quan arribés, li prepararia el seu te i seuria amb ella, com cada dia; però en lloc de llegir-li el diari, li explicaria el que havia passat.
I així ho va fer.
El dia següent, en lloc dun enterrament, en feien dos.
Paranoia després de mirar dues pelis seguides. (La Memoria De Los Peces
;)
Comentaris
2 respostes a «CAUTELA.»
Uhhmmmmm, diuen que la memoria de los peces es bona, siiii????…-
I la xocolata et fá posar calent, la xocolata negra, desperta la líbido…..bé, aixó ho dic per que m´ha vingut a la memoria ara, jo estic menjant xocolata ara mateix, m´encanta a la nit amb na mica de llet freda, molt freda, i després em mossego els llavis sense adonar-me…deu ser per aixó,…
Bueno, no es un comentari seriós, es la xocolata,.
Petons Donot.
jo miraria unes altres pelis