Categoria: Posts Personals

  Entrar a la cuina a les 7 del matí i preparar-se el dinar en lloc del esmorzar…Estar a punt de tirar llet de soja a dins del suc de síndria, pastanaga i gingebre, en lloc de dins la tassa. Estar a mig esmorzar i pensar que hi ha alguna cosa estranya i veure que…

  No se per quin estrany motiu en aquesta vida quan et manca un tipus de cosa, et manca totalment. M'explico: Un any de sequera no ve mai sol, sempre és una temporada de sequera.

   Els anys passen per tu, per mi i per ells. Tu ja no fas aquells salts a l'aire ni intentes lligar-te qualsevol cosa que es mogues davant teu, més aviat el contrari. Et mous d'una banda a l'altra així que intentes fer algun gest.

  El cor és juganer. Salta amunt i aball sense demanar permís ni demanar perdó. No entén de raons i bones maneres. Tot i estar atrapat en l'interior del nostre cos és el més rebel dels nostres òrgans i el que més maldecaps ens dona durant tota la nostra vida, tot i estant sa.

      Et segueixo trobant a faltar i segueixo tenint l'esperança de saber que va passar amb tu.

    Dues visiones diferents. Dues persones parlant de la vida, del sexe, de l'amor… Una d'elles diu: –  Diuen que "El amor está a la vuelta de la esquina, No?" Reaccions de les dues persones després d'aquesta afirmació:  

    Els somnis recurrents són perillosos? Quantes vegades has de somiar un mateix somni per que entrin en aquesta categoria de somnis?Si són recurrents però amb un gran marge de temps entre somni i somni també compte?  

    El cap de setmana no ha estat fatal. Hi ha hagut algun moment bo i aclaridor. He avançat força en la feina, però no l'he acabat. El cap no pot deixar de funcionar, encara no podré descansar. I ho voldria.   Avui he llegit una cosa que m'ha cridat l'atenció:

  Durant anys he anat encaixant les coses que em passava, com tothom, amb tota la dignitat possible i tanta paciència com m’ha estat possible. Però ara he arribat a un punt mort en la meva relació amb la resta de la humanitat.

  Cada dimarts i dijous a les 6:30 del matí em pregunto per que coi vaig a classes d'anglès… Després quan de cop i volta, en el dia a dia, veig que he aprés una paraula nova i que ara se que vol dir el títol de la cançó que vaig escoltar ahir…. M'il·lusiona.  Seguirem…

  Això ho vaig escriure el dia 17 de Juny, però fins avui no he tingut temps de publicar. El dia ha començat espès… He dormit poc, fa calor, m'he de tallar els cabells ja!Esmorzar, una dutxa, quina roba em poso… quin rollo, no hi ha manera d'aprimar-me. Que no se'm passi fer la declaració……

    Una de freda i una de calenta. La vida és així normalment… tot i que de vegades ens pugui semblar que només ens venen de fredes a sobre…. o de calentes….  

  Freqüentment, tinc sensació de mareig. Vertigen de pensar en tot el que passa al meu voltant… I dintre de mi.Els esdeveniments que s'apropen, encara m'empenyen més a sentir-me feble i vulnerable.

  Avui, tot i que la mona estava en fresc a la nevera, no n'he menjat. Ni la nevera era meva ni la mona, tampoc. Avui com molts altres dies m'he quedat quieta veient la vida passar.  Recordant, esperant, desitjant, descansant i somiant. Així he passat el dia d'avui.

  La llesta de la meva família, és, sense cap mena de dubte, la Kuka. Marxem una setmana de casa i on anem,  tenim que dormir tots tres (2 gats i jo) en un llit de 90cm…. El primer dia, preparo el llit, el sopar, i quan em decideixo a anar a dormir, ella ja…