Cel, sorra, mar, vent, sol, George Orwell, Josep Pla, pare, mare, amics…
Aquestes serien les paraules per a definir el meu cap de setmana a LEscala.
Llegint aquestes paraules, dóna una sensació de calma i felicitat, Oi?. Però no és el cas.
Tinc la terrible sensació que la vida se mescapa entre les mans com si fos sorra de la platja.
Torno a estar atrapada entre dos camins:
-
Lun em porta a oblidar els meus somnis per enèsima vegada, marxar de la ciutat, oblidar el curs que tinc que començar i ficar-me a treballar com he fet des dels 14 anys.
-
Laltre em porta per seguir el meu instint, aconseguir fer aquest curs i millorar els meus coneixements per a intentar dignificar la meva vida, per poder fer, a llarg termini, una feina que magradi i no haver de tornar, a la que em va provocar tota aquesta ansietat i depressió.
Són excloents. No els puc dur a terme tots dos. Suposadament he de triar.
Els deutes em superen i sento que no tinc opció. O trobo una feineta en negre a Barcelona, ja. O em veig obligada a agafar el meu Pc, deixar els meus gats a càrrec de lÀngels i marxar cap a LEscala a fer temporada destiu. Quan torni, el temps que em quedarà datur no serà el suficient com a per fer el curs.
Maleïda vida. Sempre posant-me entre lespasa i la paret.
Per acabar-ho darrodonir, sóc més conscient que mai, que tinc greus problemes emocionals i de sociabilitat.
Tot i que ho tindria que ser; avui no és un bon dia.
Nota curiosa. La tramuntana ha fet estralls a la platja nudista que vaig. Ha canviat del tot la seva fisonomia. Les dunes que lany passat eren gairebé inexistents i molt suaus, aquest any superen els dos metres. Meravelles de la Natura, La platja està viva.
Comentaris
22 respostes a «Avui No És Un Bon Dia.»
Fasis el que fasis espero que tries bé
És fumut tenir que triar i trepitjar de nou un somni. No sé si tindré gaires oportunitats més.
Les coses no són o blanques o negres, la vida és en colors! Potser podries acabar optant per un refregit entre ambdós plantejaments tant antagonistes que et fas, no trobes?
Crec que a tothom ens passa que tenim dalt i baixos i que coses que en determinats moments veiem força clares, en altres ocasions les veiem força negres i a l’inrevés.
Tal com t’ha dit en Rafa, espero que facis el que facis hagis triat bé i, que sobretot, t’ho rumiïs força i ho consultis amb els teus amics més propers.
Salut, ànims i sort!
Vinga Donot ànims! Ja vas menjar anxovetes o com?
Estic molt confosa… No sé com fer-ho. No tinc gens de ganes de marxar tres mesos o més a LEscala, però els diners que hi podria guanyar són una raó de pes…
Moltes gràcies, hi seguiré pensant!
Uix… hem escrit a l’hora…
Ah! El curs és el que em permetria accedir a la feina que vull.
Però la feina d’estiu la que m’aportaria diners extres i una certa estabilitat econòmica.
Grrrrrrrrr….
Jordi, no m’agraden les anxoves!!!
Gràcies.
;)
“Lluita pels teus somnis…T’estan esperant.
Fes que siguin teus…Abraça’ls!”.
Espero que trobis una solució. Busca la teva sort!
Espero trobar una solució nanupendi, però la veritat és que a Barcelona hi ha coses que són molt més difícils que a altres llocs. Com trobar una feina ben pagada i en negre…
Però lluitaré.
Voltaire… ja hi vaig pensar-hi… de fet, el primer dia, vaig mig escriure un relat sobre això… Quan tingui ganes d’acabar-lo ja el penjaré.
no sóc massa bona donant consells i menys quan es tracta de triar entre dos camins.. i és que jo ja fa dies que també estic intentat triar, i les veus de la raó i la dels sentiments mai es posen d’acord.. però segur que faràs allò que realment desitges fer, perquè has d’aprofitar aquesta vitalitat teva al màxim!
Doncs si la platja està viva imaginat com n’estàs tu :) Sé que cada vida es un cas però si et serveix jo també he estat treballant des del 14 anys i a poc a poc any rere any i conforme podía vaig anar estudiant i compaginant, hi hagué anys que vaig haver de deixar-ho perquè la necessitat econòmica és feia més important, però no t’acalapares, si aquest any no pots recorda que darrer en ve un altres i això no vol dir que hages perdut el temps. Ànims i allò que escollisques de segur que serà l’adequat. Una abraçada ben forta. :)
Els anys passen molt ràpid… no em puc permetre perdre mes temps.
Un altre dia de pensaments circulars…
i fer temporada d´estiu a barna?
penso que si el que vols es fer els cursets la “cosa” es trobar alguna feina a Barna…
Ens passem la vida escollint.. pFF!!!
…si et serveix d’alè jo treball en una empresa que es fan coses en negro, així que et tindré informada, mentre calmate i piensalo tot amb una tassa d’alguna cosa calent i bona música…petons
Gràcies…Em prendré una tilla… i escoltaré un cd que em varen passar ahir…
Denke, Aquesta seria la solució, la diferencia és que a l’Escala ja tinc feina si vull,i a més molt ben pagada. Aquí l’hauré de trobar.
La veritat és que estic molt embolicada… no sé que fer amb res…
Ep Donot,
La iaia sempre em diu una cosa:
“El cor et diu el que vols fer,
i el cap les raons per no fer-ho”
Ara, tu has de triar a qui has de fer cas!
… no se si et servirà, però és el que em diria ella ;)
Jun!
bé, tranqui. Que no cunda el panico. Pensa-tho en fred, amb la calma, valorant totes les possibilitats. I segur que així, la decisió serà l’encertada!
Jun… menys mal que no em dones un consell de lavi! Jeje Gràcies guapo!
Berta….pfffffffff…. No baixeu cap dia per Barna a fer un passeig i una birra? Crec que necessito parlar amb algú!
Jo trobo que tot i que els dos camins siguin excloents podries fer el curs qeu et ve de gust fer i trobar una altra feineta
I si no ho pots compaginar proba de rapartir el teu curs.
I si tot i així vols fer el curs [qeu em sembla el més assenyat] treballa aquests 3 mesos d’estiu, sempre tindràs dies per anar amunt i avall
el millor és fer el que et ve de gust fer, sempre. i després ja veurem com seguim… una mica imprudent, potser, però com diu aquell, ¿qué sabe nadie? :)
Bona resposta Elisenda! ;)
pffff!!! El problema és que sóc massa assenyada i confonc el que vull i el que he de fer. I ja no sé què és què… :?
bé… ja ho saps… per mi tampoc ha estat un gran dia… però l’he intentat viure al màxim… demà seguirem jugant iprovaré de recordar amb un somriure als llavis.
fins aviat!