Durant segles els homes shan estat preguntant com arribar fins el creador, el déu o déus, el totpoderós.
Avui quan mhe llevat i he obert la persiana, he pensat que ja ho havien aconseguit.
Els dies van passant i cada vegada estic més enfeinada, però estic feliç. A diferència dels antics, jo tinc clar que el cel està aquí. Que en certa manera déu sóc jo. I la meva creació divina va agafant forma.
(Ignasi, Penjo la foto del meu escriptori, tal i com em vas demanar al teu Meme, però la penjo al Flick, Dacord?)
Comentaris
13 respostes a «Autopista Al Cel.»
es impressionant, la d’avions que passen cada dia per sobre els nostres caps.
Després ens queixem perque la natura es rebota …
La foto és preciosa i me´n alegro que ja hagis superat la teva depre . . VEus COM no hi ha res que tu sola no puguis superar ???.Avui estàs feliç i fa uns dies no aixecaves cap. Com molt bé dius Déu ets tu i tu sola portes el timó de la teva vida.
Ostres, a Vilanova hi havia aquest cel a les 8 del vespre i amb la lluna plena era per fer-ne una foto… També he pensat que deurien ser autopistes cap a l’espai…
Ja tindrem temps d’anar al cel!
Ei bones!!
lmewmon ha tornat!!
A girona aquest cel pos va a ser que no…pero avui fa molt bon dia!!! :D
Ens llegim!!!
Bon dia!!!!!!
A mi m´encanta el cel quan vol fer por, com aquests dies.
Es com si ens poses a tots al nostre lloc, i ens recordes que es millor no molestar-lo gaire.
Què maco aquest cel tan blanc i blau!
bon dia a tothom,
coincideixo amb denke, quan el cel es posa agressiu te n’adones de que som realment insignificants…es magnific: el super-ésser humà retorna al lloc que li pertoca!
però molt curiosa,la foto…
M’encanta la foto, nina. Preciosa realment…
Donot, on ets???? ET TROBEM A FALTAR!
Ja sóc aquí!!!!
jejejejejeje…. ;)
crec que el cel es la creacio mes perfecta de l´univers, algun dia podrem ser feliços alli dal, pero ara nomes podem gaudir de la sueua bellesa.no creeu? petons per tots