Avui estava pensant, que això de escriure un blog es un acte de… Com ho diria?…
Narcisisme?
Egoisme?
No se quina es la paraula adequada…
Egocentrisme?
Al meu blog, a part de moltes xorrades i anades dolla, parlo de mi. I a mi, normalment no magrada massa parlar de mi. (Cosa de leducació rebuda)
Però bé, se suposa que es el meu blog, es ha dir, el meu diari personal…
En aquest espai es com si jo em sentis escoltada potser per primer cop a la meva vida. Escoltada per estranys, que a la llarga ja no ho son, que es tornen amics i que pots arribar a conèixer.
A veure; no confonguem, soc molt xerrameca (a vegades) però hi ha coses que no gosaria dir en veu alta i aquí les dic.
Com ja sabeu, tinc un punt de exhibicionista, un puntet de pallassa, Magrada fer i retocar fotos, Tinc lautoestima pel terra (a vegades) Però em sembla que tot i parlar de coses molt íntimes meves i estar fent el que realment magrada i sento en cada moment, estic donant una imatge que no es correspon a la realitat.
Per això vaig escriure aquell post ahir.
Però clar, també pot ser que al estar parlant de coses que normalment no diria en veu alta, estigui veient el que realment soc.
Pot ser que la Donot (total_fat), sigui mes real que jo?
Però si jo soc la Donot, això no pot ser, o si?
Crec que tinc una crisi didentitat…Jajajajajajaja.
Realment cada dia estic més a prop de la bogeria…o, de la realitat…
Jajajajajajaja.
Ara per adobar tot això només faltaria una foto dalguna anada dolla meva, o el meu carnet didentitat o alguna cosa per lestil….
No ho faré. Jajajajaja. Tant boja tampoc estic i al meu DNI no hi posa que em dic donot, es ha dir que no deu ser meu…
Crec que em fa una mica de por venir a la trobada del dissabte, por a no agradar, a ser diferent del que imagineu. Però jo no se el que imagineu………..
Ho deixo estar aquí.
El dissabte vindré i ja veurem que pasa.
Sem ha anat molt lolla, eh? Això no ho puc publicar com a post…O si?
Jajajajajajaja
Torn de preguntes i comentaris:
Comentaris
7 respostes a «ANADA DOLLA, JO DE VOSALTRES NO HO LLEGIRIA…»
Les pastilles Donot, les del metge. (C)Sharek
salut
Xiqueta com diuen per ahí: Cronpate un jevi i peleate con el. No li pegues tantes voltes a les coses. A mi m´agrada com ets o com et mostres al blog. Sigues donot o donota, tant se val. Gaudeix del que fas. Que la vida són quatre dies i dos estàs casat:D
ja saps què penso al respecte d’això dels blogs, és una cosa bona si es controla, si no t’acaba controlant a tu.
I això de l’egocentrisme… i tant! mira’m a mi!! :green:
doncs a mi m’ha agradat molt aquest post.
parlaves molt clar.
no crec que sigui una anada d’olla, sinó quelcom que realment pot arribar a ser així.
a la xarxa ens podem mostrar amb menys defenses com ho faríem cara a cara. i aixó ho fa especial. suposo que la clau, es fer que mica en mica els dos mons arribin a fussionar-se.
o no… o no ho sé… :)
Em recorda una mica al “retrat de Dorian Gray” llibre que no he llegit XD
mira’t això:
http://www.austrohungaro.com/diarios/index.php?Name=1&Entrada=20021107235000
Amén! Si penses, la contradicció es converteix en sistema. És part del joc.
NO deixis de pensar; fes trampes, jeje
El blog es una teràpia, es el primer que vai pensar al escriure la primera línea.
I el parlar d’un mateix… si es fa en clau de reflexió o expresant sentiments, no té pas res de dolent!!
Encantat d’haverte vist el dissabte, tant a tu com als altres que no coneixia.
:evil:Emily:twisted: R00lz!