Es curiós que des que vaig tornar del Vipassana, en lloc d’anar tot més tranquil i més relaxat, més equilibrat, passa tot el contrari.
Tot és caòtic, intens, ràpid!
Una amiga que vaig fer allà diu que hem d’acostumar-nos a viure en desequilibri i, viure còmodament així.
I crec que té tota la raó. Tot el que ens han ensenyat sempre es a controlar, a equilibrar, a manipular…. Ja siguin sentiments, sensacions, desitjos o el que sigui.
Des de que he tornat d’allà, estic fent molt més el que el meu instint em diu, encara que sigui una bestiesa a ulls de tothom. Però estic feliç!
Quan alguna cosa em preocupa penso: impermanència, (anicca) això també passarà…. i el somriure em torna a aparèixer als llavis i segueixo caminant endavant.
I funciona!
Ser feliç no es gens difícil, només cal fer el que es té ganes de fer en cada moment!
Fotografia penjada amb permís de l’autor: L’Ignasi Mieza. Està sota Copyright. Si voleu conèixer la seva feina podeu visitar el seu web: http://www.lignasi.com/
Comentaris
2 respostes a «Acceleració exagerada de tot el que m’envolta !»
la felicitat és un palau que no té portes
La felicitat depèn de les expectatives…
Si es vol ser feliç, cal estar d’acord amb el que es te en tot moment. Es lluita per millorar, clar… però es important estar agraït i feliç amb el que tens en aquests moments.
Tot passa, tant les coses bones com les que no ho son tant.