La pell de peus i mans li queia a tires.
Massa sedentària durant tot lhivern, el moviment dara, ho estava fent saltar tot.
Li sortien ampolles i durícies. Anava esgotada… però contenta.
No pensava.
Era com estar a una illa deserta: sobreviure era el principal.
Tranquil·litat enmig del moviment.
Comentaris
5 respostes a «A Una Illa Deserta.»
A lestiu és normal canviar la pell.
:-)
Tenia una maleltia la teva amiga ???? ja,a,,jaj,aj,aj,a Molt maca la foto !!!!
Va deixar la feina de princesa encantada per agafar-ne una de domadora d’elefants…
Aissss… una illa deserta???
Pero ben ben deserta????
I amb qui riuries, ploraries, amaries???
:D
Salutacions… des d’una altra “illa”!