BONA SENSACIÓ

Està acabant el meu cinquè dia de reclusió voluntària.

Al contrari del que es podria pensar em sento molt orgullosa d’haver-ho fet.

Crec que ha estat molt profitós el fet de poder permetrem caure i tornar-me a aixecar amb tranquil·litat.

Aquestes ultimes setmanes he estat fent masses coses, No he d’oblidar que estic en un procés de recuperació de una forta  neurosi d’ansietat.

Ja feia dies que ho deia que trobava a faltar el estar tancada a casa, fent el que em vingués de gust. Aquests dies ho he fet.

He fet un munt de coses que en tenia ganes, totes amb el ordinador, clar… He estat aprenent coses noves, que és quelcom que em fa frisar.

Sento que tinc set de saber… tinc unes ganes boges de fer un munt de coses…

Torno a tenir il·lusions….

Aquest migdia m’ha trucat una amiga (la que va venir amb mi a Benicàssim) , hem estat xerrant una estona, li he explicat de la meva reclusió i m’ha dit que em venia a veure, li he demanat que em portés llet; al menys ara l’Angels no em matarà per no sortir a comprar, i hem passat una tarda molt agradable, xerrant, jugant, mirant fotos, fent-ne i menjant caramels de maduixa i menta amb xocolata per dins… Deliciosos…

Que bo és no estar sola… Una abraçada pot fer canviar tantes coses… per no parlar d’una mossegada, un petó, una carícia…

Bé, tinc molt bona sensació al cos, demà aniré a fer la compra i al vespre fiestuqui blogger!!!

Una foto curiosa; la camera s’ha disparat sola quan ens estàvem barallant per que me la volia prendre per esborrar una foto. Hi ha la seva mà, la meva i la làmpada al fons…

;)