MIRAR ENDAVANT…

Estava molt contenta del cap de setmana, plena d’energies i bones vibracions després d’haver estat forces hores amb gent a la que estimo molt.

Ahir em vaig llevar contenta i feliç, però a mesura que varen anar passant les hores em vaig anar enfonsant cada cop un xic més.

Una part d’aquesta gent ja ha agafat l’avió i torna a ser lluny de mi, i l’altre part començo a dubtar que mai hagi estat a prop.

Si llegeixo posts meus de fa uns mesos veig que la diferencia és brutal  (quina ràbia…algú m’ha enganxat això de brutal!)

Més que per l’estat d’ànims real, la diferencia està en com m’obligo a agafar-me les coses ara.

He deixat de plorar-me a mi mateixa, he deixat de pensar en que podia haver sigut i no ha estat, he deixat de mirar enrera i per molt que em costi, cada dia intento aixecar el cap del terra i m’obligo a mirar endavant.

Crec que tinc algun amic que també ho necessita urgentment, això.

No sóc feliç, si mes no , no del tot, però d’aquesta manera tinc petits moments de felicitat que son molt reparadors.

Estimat amic, no et tanquis més dins teu, no deixis que l’amargor acabi d’omplir el teu cor. Agafa l’amor que t’ofereixen i gaudeixen.

Crec que L’amistat és el bé més buscat i difícil de trobar. Tot i que….El cor te raons que la raó no entén.  No feu malbé una amistat amb "tonteries" irracionals.

M’està sortint la mala llet….

 (Jo també em sé posar seria , eh?)


Comentaris

5 respostes a «MIRAR ENDAVANT…»

  1. no vull treure pes a la teva cara seria, però em costa de veure-t’hi… :)
    bon senyal, no?

    a mi em passa part del mateix, d’aquí no res marxa la meva família tinerfenca… se’t fa un petit buit al cor, però al mateix temps la felicitat d’haver-los vist la faig durar al màxim.

  2. Amb tu, estic entenent el que els meus amics van sentir amb mi quan vaig decidir tornar a muntar el meu món. Potser no es el mateix, xo estic segur dq la sensació era molt similar.
    Els petits moments de felicitat son genials. M´encanta sentir “felicitat sense raons”…

  3. Dubto que la felicitat sigui un estat gaire permanent. Sempre he entes la felicitat com un petit estímul temporal, un moment, un instant, unes hores… perquè si he de fer resum a la meva vida seria un infeliç. I no no vull ser-ho.

  4. penso q la felicitat esta bastant lligada a cert nivell de conformisme (en el bon sentit!) hem de voler mes, d´acord, xo apreciant el que tenim.

  5. Precioses i totalment certes les paraules de lunàtica! Si la troballa de nosaltres mateixos i afegim glops, instants, de felicitat, el còctel no està gens malament.

    Ah! I sense oblidar-nos mai de beure amb bona companyia!!