Aquest relat no és meu, però el vaig trobar divertit i el vaig guardar. Ara, amb tanta gent estudiant per aquí, hi he pensat. Lhe traduït i ara el podeu llegir vosaltres.
Benvolguts papà i mamà:
Des que vaig anar al col·legi que he descuidat el escriure-us i lament la meva desconsideració per no haver-ho fet abans. Ara us posaré al corrent, però abans asseieu-vos. No llegiu res més, llevat que estigueu asseguts. D’acord?
Tot va perfecte, ja que em trobo bé ara. La fractura de crani i la commoció que em va produir la caiguda en saltar des de la finestra del meu dormitori, quan aquest es va incendiar, poc després d’arribar aquí, s’han curat perfectament. Vaig passar només quinze dies en l’hospital i ara veig gairebé amb normalitat i només m’afecta el maldecap una vegada al dia. Per fortuna, l’incendi al dormitori i el meu salt per la finestra van ser presenciats per un empleat de la gasolinera propera, que va avisar als bombers i a l’ambulància.
Després em va venir a visitar l’hospital i com jo no tenia lloc on viure, a causa de l’incendi, ell va ser tan amable que em va convidar a compartir el seu habitatge. Realment es tracta d’un soterrani, però és molt cuco. Ell és un noi excel·lent i ens hem enamorat com bojos, pel que pensem casar-nos. Encara no sabem la data exacta, però podrà ser abans que es noti el meu embaràs.
Sí papàs, estic embarassada. Em consta lo molt que us complaurà ser avis i estic segura que rebreu bé al bebè, donant-li el mateix afecte, afecte i cures que vau tenir amb mi quan era petita. La causa del retard en el nostre casament es deu a una lleugera infecció que pateix el meu xicot que ens ha impedit passar les proves hematològiques prematrimonials, i que jo, descuradament, m’he contagiat d’ell. Estic segura que el rebreu en la nostra família amb els braços oberts. Ell és afectuós, i encara que no molt educat, té ambició. La seva raça i religió són diferents de la nostra, però sé que la vostra tolerància, freqüentment expressada, no us permetrà enfadar-vos per això.
Ara que ja esteu al corrent de tot, vull dir-vos que no es va incendiar el meu dormitori, no vaig tenir fractura ni commoció de crani, ni vaig anar a l’hospital, no estic embarassada, no tinc xicot, no sofreixo cap infecció i no hi ha cap noi en la meva vida. Tanmateix, he tret un suspens en Història i un aprovat en Ciències, i vull que vegeu aquestes notes en la seva perspectiva adequada.
La vostra filla que us vol, Ana.
;)
(Per cert… Al final quants som demà?)
Comentaris
2 respostes a «MALES NOTÍCIES …»
jajajajaja!
les coses sempre podrien ser pitjors… qui no es consola es pq no vol!
la pregunta principal és… el watt sap que hi ha un sopar demà? jo és que no he dit res pq suposo que deu haver de ser allà força d’hora i ja vindrà sopat i tot,no?
I jo diria que… donot, esteve, denke, salva, esther som fixes, ara falta el bitxo, que no sé si ve a sopar però a concert si i la berta que es una mica cagadubtes