2006-11-11
19:28:07
Després d’omplir tot el barri de cartells, i d’avisar a veterinaris i coneguts de què el Fera s’havia perdut… Ja ha aparegut!!!
L’hem tingut que rescatar de la casa d’un veí, no sabem que li ha passat, però no podia pujar sol com fa normalment.
La meva companya de pis l’ha vist, ha saltat el mur i l’ha portat cap a casa.
L’hem dut al veterinari, se l’ha mirat, i tot i que va coix, diu que no sembla que hi hagi res petat. Hem decidit no fer radiografies perquè amb la inflamació tampoc es veuria res. Li ha punxat un antiinflamatori, un xic de morfina i ara dorm al meu costat.
Ha menjat només tres trossos de pinso i no ha begut aigua. Això no és del tot bon senyal… però amb les injeccions i l’espant suposo que deu ser normal.
Tot i això… ronroneja de felicitat.
Esperem que no tingui cap ferida interna i demà estigui ben espavilat!!
(Ara ja ha begut aigua i menja les seves llaminadures de malta! !!!)
Comentaris
15 respostes a «Benvingut A Casa»
Tota una bossa, eh? que li vas prometre!!!
Li vaig mesurant…. que si no li agafaran cagarrines!!!
Ja se n’ha menjat mig paquet i el seu pinso ni l’ha tocat…
Estic molt contenta!!!
el plaer de tornar-lo a tenir al costat… enhorabona…
No està gens fi….
Li ha costat molt dormir, encara no ha anat a fer pipi i no ha menjat pinso…
M’alegro que l’hagis trobat.
Fixat avui com es comporta, si menja, si pixa, etc. Deu portar un bon ensurt.
Salut.
PD: com vols que mengi pinso si té les llaminadures :P
Aix… si que se’ls i agafa una carinyo als animalets… jo vaig adoptar un gos fara un any, i ell en té 9 anys… i són tant agraits, que et fa rabia la gent que gosa fer-lis mal.
sabia que tornaria
Al final, l’aventura ha acabat en bé :)
Encara no ha acabat…
Al matí ha anat al pipinero, però en tot el dia no ha menjat res.
Beu aigua i no menja ni pinso, ni guminoles ni Llonganisa.(que li agrada molt!)
Donooot!! Que ve que hagis recuperat el gat!!!
Me’n alegro!!!
:D
Jo estic molt contenta de tornar-lo a tenir aquí. Però no menja i em fa patir.
Ara li he de donar l’antiinflamatori i amb lestómac buit em fa cosa… pobre animal.
A més avui jo no podré estar a casa en tot el dia…
Aixxx… El que hem de patir les mares de gats…
ostres! m’alegre molt que el gatet haja tornat però espere que es recupere aviat de l’ensurt i torne a fer vida de gat! A veure que tal avui…
Buf, me’n alegro molt Donot. Estigues tranquil·la i dona-li el seu temps per a recuperar-se, segur que aviat li entrarà la gana.
uf! quin susto! menys mal que ja el tens a casa! tranquil·la, deu estar espantat i amb les “medicines” com vols que mengi? dóna-li temps per descansar, potser la festa ha estat molt grossa per ell!
Bé, avui hem tornat a anar al metge…
En fera està refredat i té unes llagues molt lletges i grosses a la boca, i per això no menja, li fa mal.
A part, com està refredat, no reconeix l’olor del seu menjar…
Antibiòtics i tralalá!!!