TANTA ALEGRIA FA FÀSTIC , NO?

Estic tant contenta que no paro quieta…

Bé, ja no tenia esperances de que la gent d’Intermón em truques per anar al festival de Benicàssim amb ells i avui ho han fet. Visca!

Em paguen el viatge, el menjar i l’entrada al festival. Tindré que treballar 4 hores diàries  (+ o -) entre les 12 del migdia i les 12 de la nit durant 4 dies; i la feina a fer serà fer cafès al back stage o a la zona de premsa, recollir firmes per el comerç just i no se què del pàrking. Increïble! Quin bon rotllo!!!

A part, coincideix amb els dies que la meva germana marxa cap a Holanda i el meu cunyat em deixa el seu super cotxe…A més a més ja tinc gent que vindrà amb mi i així compartirem despeses. Per baixar ja ve amb mi segur, una amiga del Masnou i estic pendent d’un altre amiga; i per pujar serem més.

Ara només em faltaria que els de la seguretat social m’atorguessin la pròrroga i ja seria tot gairebé perfecte.

Ahir vaig estar llegint posts meus de fa uns mesos i és increïble el canvi d’actitud que he tingut, em varen entrar ganes d’esborrar-los, però vaig pensar que millor els deixava de moment.

Cal veure, com ho portaré a Benicàssim. Seré capaç d’estar 7 dies sense poder tancar-me al meu cau i estar sempre rodejada de gent?

Ja ho veurem, però de moment tanta felicitat crec que ja em fa fàstic.