La vida a vegades ens juga males passades.
Molt sovint ens posa entre lespasa i la paret; ens fa decidir sobre coses, que per les conseqüències que comporten, no en tenim cap ganes de resoldre nosaltres i tenir que carretejar amb la responsabilitat.
Freqüentment aquesta resolució ens trenca el cor i ens eixuga lànima; deixant-la ben seca i omplint-nos de la sensació de que si entra un xic daire fresc dins nostre sens desintegrarà al moment.
A vegades són molts els anys que es necessiten per poder tornar a percebre que la nostra ànima (el nostre jo més intens i autèntic) ha recuperat el grau dhumitat necessària per poder tornar a fer una vida normal, sense tenir por per la seva descomposició.
Però ho aconseguim; la sensació de vida i llibertat que ens omple a les hores, és tant reparadora, que tot cobra un nou sentit.
Hi han coses que no sobliden mai, però que es superen. Amb el temps el record es fa menys dolorós, però segueix existint.
El passat tot i que forma part de nosaltres per el que ens ha ensenyat, està mort. No ens hem de deixar empresonar per ell.
Nosaltres seguim vius i hem de mirar endavant.
Escapa’t
Comentaris
Una resposta a «ENDAVANT …. ESCAPA’T …»
Com deia una amiga: hay que endurecerse sin perder la ternura che!
Però al cap i a la fi escapem de tot, tot son fugides endavant, no crec que hi hagi ningu que surti d’una mala experiència, amb les mans a la butxaca i xiulant. Alguns ho fan corrent, altres ho fan saltant, altres caminant, i altres arrosegant-nos, tot i no haber durat 9 anys, és clar. Davant d’això un no sap què dir. Joder?, per exemple.