Fatal, això no sacaba mai, no hi ha manera de veure els resultats i a sobre ens ho carreguem tot.
Fa dues setmanes al menys que vàrem començar a pintar, hem pintat parets i sostres; encara ens falten totes les portes i les escales del jardí.
I si em canvio el llit?
I si trec aquest prestatge on tinc la roba? Però, On la guardo després?
I si compro dos armaris i els fiquem a la teva habitació?
Dit i fet.
Abans dahir vàrem anar al Ikea a comprar-nos un sofà, dos armaris, un moble pel meu Pc, un futón per la meva habitació, un mirall, una tapa pel wc nova que la de fusta ja estava vella, cortines pel bany, menjador, habitació compi…
Ahir al matí: Desmuntar els mobles vells, a les dues ens varen portar els nous, però no ho varen portar tot, faltaven els dos armaris.
Trucar, barallar-me per que ho portessin ahir mateix, aconseguir-ho.
Ficar-me a muntar el futón i el moble de la meva habitació, vaig acabar a les 21.00. Després encara muntar el Pc i intentar fer un xic despai per poder-me ficar al llit.
A les 19.30 varen portar els armaris. Ja ens va assemblar que la capça era molt gran, però bé. Eren els armaris.
Aquest matí: comencem a muntar els armaris…en muntem un…
– Ostias això és molt gran, no?
Agafo el metro i 2 metres 20 cm.
– Nooooooooooo. El vàrem comprar de 1 metre 85. Shan equivocat, per això no ens encaixava del tot al principi.
– Jo no el desmunto
– Per què sequivocaven, Quin descontrol…
Comencem a muntar el segon….
En un Pim pam…
– Som especialistes, ja…….
– Aquí falla alguna cosa….
– Hem collocat malament unes peces….
– Ah! Si , ok…
I el armari es comença a doblar cap a un cantó. Jo ho veig a camera lenta … i cau a sobre la compi.
Ella, morat enorme a la cama, cop al cap.
Ell, (larmari) ja el podem llençar.
Tornem a estar al principi… On guardem la roba?
Estic histèrica, mha vingut un baixón…
Ja no tinc forces per continuar…
Tinc rascades, pelades, morats … per tot el cos…
La casa està feta una merda…
Demà marxo fins dilluns a veure ma mare i dimecres he destar a Benicàssim.
Ho he aconseguit, torno anar estressada. A punt per tornar a treballar… El subconscient ens fa males passades, també.
He tingut que fer exercicis de respiració i relaxació, ja mofegava. Ansietat?
Bé … per desdramatitzar una mica. Foto tapa wàter, rosa putón.
Comentaris
7 respostes a «DESASTRÓS»
Ai, els mobles de l’Ikea, muntar-los és una murga. Ara, val a dir que estan molt ben dissenyats, ja que tot quadra al mil·límetre. La tapa del vàter és molt xula, jo en tinc una amb un retrat de la Marilyn de’n Warhol. Si aixequés el cap i veiés en què s’han convertit les seves obres!!! :D
és com allò de “yo trabajo en ikea” “no, perdona, en ikea trabajo yo”
Diuen que el bricolatge relaxa…., cagar també (això ho dic jo)… Pq t’estresses doncs?
pel que dius més que bricolatge semblava una partida de tetris…
ànims! estic amb la teoria d’anar a reclamar a ca l’ikea. i ja de pas, amenaçar per intent d’homicidi, i si no t’ajuden per omisió de socors, i si no pots provar amb l’atenció al consumidor, i si no …
bé, sigui com sigui sempre ens quedarà el carrer. ell sempre ens ofereix uns mobles magnífics, que no es desmonten ni atempten contra la salut! bon cap de setmana!!
¡fotos frikis al poder! Ja em dirás si el revens…xP
Odio la paraula frikiiiiiiiiiiii !!!!!!!!!!
Ecsssss!!!!!
molt guapa la tapa del w.c. però jo només vull pintar un armari de menjador vell. Però molt originals seguiu així.!!!1!