AFLICCIÓ SENSE RAÓ i Conclusions d’última hora …….

Hi han moments en que m’entra una estranya nostàlgia.

Melangia sense motiu.

Enyorança de no sé exactament el que.

Tristor sense cap fonament ni raó.

Desgana.

Inapetència de gairebé tot.

Aflicció…

Records d’una vida millor?

Amb més companyia, amb més amor?

Per fortuna aquesta buidor em dura poca estona.

Cada vegada menys, per sort.

Conclusions d’última hora – 00:55 h.

Després de haver-hi donat voltes tot el vespre, crec que ja se el que em passa.

Tinc por.

Por de sentir i de patir.

Por de lliurar-me i perdre’m a mi mateixa.

Por de no aconseguir acabar de formar la meva casa interior amb independència i fortalesa.

Por de no tornar a estar mai més bé i satisfeta de la meva vida com ho havia estat.

Por de no ser capaç de tornar a confiar en ningú.

Por de que si hi confio i em refio em tornin a matar.

Por de viure.

Por de morir.

Val la pena viure així?