COM PERDEM EL TEMPS!

En aquesta vida les coses passen; per que si. A vegades les busquem i a vegades ensopeguem amb elles.

Parlem d’estimació, sentiments, amistat i sexe?

Nooooo……… massa complicat tot plegat.

Parlaré un xic del que penso que fem en les nostres relacions “emocionals” o “sexuals”(No sé com dir-li)

En el moment que estem vivint quelcom especial, no ens en adonem…és una merda. Estem massa preocupats per si estem fent lo correcte o si la gent que ens envolta està sent sincera, o si ens convé mostrar els nostres sentiments o si per el contrari tindríem que mostrar-nos més freds…

Com perdem el temps!

Com m’agradaria trobar algú i poder viure quelcom al 100%. Si dura una setmana, doncs una setmana, però una setmana de somni……i si dura més, doncs que sigui per que es disfruta al 100%.

Jo reconec que tinc un problema…em costa molt trobar una persona amb la que deixar-me anar i ser la donot més autentica , però em fot molt que quan la trobo, em senti obligada a mesurar les meves paraules, els meus fets, el meu tot, per no espantar a l’altre persona.

Es a dir ….el meu problema es que tinc moltes ganes de donar amor, i de estimar; però passo dels jocs que això comporta, els estira i arronsa aquests no els aguanto.

“M’agrades? Doncs ja t’ho he dit, no em facis patir per que no ens portarà enlloc.

Et vull? Doncs si tu em vols, no perdem temps tontament. Aprofitem el avui. Xq cada minut perdut és irreemplaçable.”

Desgraciadament no fem això……… i perdem el temps d’una manera idiota. Al menys aquesta és la impressió que tinc jo.

Pffffffffff.

No sé si cada dia estic més boja o ho veig tot més clar…

.

.

No aprofitem el foc i després sense adonar-nos tot esdevé cendra.

;)

Ptons.


Comentaris

5 respostes a «COM PERDEM EL TEMPS!»

  1. Subscric totalment el post. Jo també estic fins els collons de ser políticament correctes, de ser subtils i demés merda. Jo també vull que m´estimen i si cal tot el sexe que siga possible. Però estic fart d´haver de fingir, que ja som majorets, cony. Ja fà temps que ens ha passat, l´edat del pavo. I també d´anar de sensible i només rebre que bufetades. Fer-se el cabró tampoc és la solució. No ho sé, bonica. La veritat és que estic molt cremat en eixe tema. És molt frustant que tingues la certesa de que estàs per damunt de molts altres en eixe tema i no en traus profit.. No, tranquila no em crec un iluminat. Simplement que sóc molt observador i també m´he preocupat de llegir molts llibres sobre el tema, porte tota la puta vida vivint entre dones, crec que us comprenc però hi ha alguna cosa que és essencial que sempre se m´escapa. No ho sé. Disculpa´m aquest rotllo. No es res personal. Cuida´t preciositat.

  2. “One year of love is better than a lifetime alone”. Ja ho deia en Freddie Mercury. Fins al fons! Res de mitges tintes! I que duri el que duri…

  3. jo diría que cada día que passa ho veus tot molt més clar.

  4. El que realment s’ha de fer és deixar-se de tantes pamplines i dedicar-se a disfrutar, a veure les coses positives. Hem d’aprendre a ser més alegres i a no prendre’ns les coses tan seriosament, perquè llavors tal i com dius, perdem el temps. Com deia en Van Gaal, siempre positivo. És la millor filosofia de vida

  5. Jo hi estic completament d’acord amb el que dius. Fa 2 mesos vaig començar algo però ella es va fer més ilusions que jo i ja em va tallar el rollo. Ara intento recuperar allò sense preocupar-me pel que vindrà després, una setmana? una setmana, un mes? un mes