CARN DE PSIQUIÀTRIC…

Revetlla de sant Pere, dia del orgull, dilluns avorrit i calorós.

Hi han dies en que de debò que valdria la pena no llevar-se al matí, i això és el que he fet jo.

Crec que feia anys que no dormia fins el migdia. M’he despertat aquest matí i he decidit que seguiria dormint, he pensat en que tenia que fer, he fet un repàs mental de la meva agenda i me’n he adonat que el primer que hi havia per aquesta setmana era anar al metge a les dues.

I he fet això, dormir, dutxar-me i al metge; amb la mala sort que la meva memòria cada vegada em fa més putades, i no tenia que anar al metge avui, si no demà.

He tornat tant emprenyada amb mi mateixa! Suada de dalt a baix i molt nerviosa.

Mira que anar per que si, sota un sol de justícia, a fer cua a un metge que avui no visitava!

He dinat i he seguit pràcticament tota la tarda tirada al llit, morta de calor i amb la moral pel terra.

No se per que m’enganyo fent veure que milloro, si cada dia estic pitjor del cap.

Com he dit molts cops, soc carn de Psiquiàtric…

:(

.

 

 

 

 


Comentaris

3 respostes a «CARN DE PSIQUIÀTRIC…»

  1. doncs jo començo a sentir-me a gust treballant.
    és la fi de l’home.
    ara si que soc carn de psiquiàtric…
    que vagi bé demà!
    ah si! i fabrica’t una agenda! la memória no està de moda al segle XXI.

  2. Gracias por la visita!! Conseguiste mate al final? Yo ahora me voy a tomar unos. A mi abuela que era gallega tambien le encantaba, tomaba todos los dias :)

  3. Eh, a vegades passa que se t’envà l’olla! Mentres no sigui massa sovint i hi puguis conviure, cap problema! ;-)