Revetlla de sant Pere, dia del orgull, dilluns avorrit i calorós.
Hi han dies en que de debò que valdria la pena no llevar-se al matí, i això és el que he fet jo.
Crec que feia anys que no dormia fins el migdia. Mhe despertat aquest matí i he decidit que seguiria dormint, he pensat en que tenia que fer, he fet un repàs mental de la meva agenda i men he adonat que el primer que hi havia per aquesta setmana era anar al metge a les dues.
I he fet això, dormir, dutxar-me i al metge; amb la mala sort que la meva memòria cada vegada em fa més putades, i no tenia que anar al metge avui, si no demà.
He tornat tant emprenyada amb mi mateixa! Suada de dalt a baix i molt nerviosa.
Mira que anar per que si, sota un sol de justícia, a fer cua a un metge que avui no visitava!
He dinat i he seguit pràcticament tota la tarda tirada al llit, morta de calor i amb la moral pel terra.
No se per que menganyo fent veure que milloro, si cada dia estic pitjor del cap.
Com he dit molts cops, soc carn de Psiquiàtric…
:(
.
Comentaris
3 respostes a «CARN DE PSIQUIÀTRIC…»
doncs jo començo a sentir-me a gust treballant.
és la fi de l’home.
ara si que soc carn de psiquiàtric…
que vagi bé demà!
ah si! i fabrica’t una agenda! la memória no està de moda al segle XXI.
Gracias por la visita!! Conseguiste mate al final? Yo ahora me voy a tomar unos. A mi abuela que era gallega tambien le encantaba, tomaba todos los dias :)
Eh, a vegades passa que se t’envà l’olla! Mentres no sigui massa sovint i hi puguis conviure, cap problema! ;-)