DONCS….HA ESTAT UN BON CAP DE SETMANA.

La veritat és que ha estat un cap de setmana llarg, intens, familiar i per a mi; maco però molt dur.

Divendres al migdia vaig arribar a casa de ma mare i després de dinar vaig agafar el cotxe de mon pare i cap a la nudista que hi falta gent!

Feia molt de vent i vaig estar-m’hi una hora i mitja. La mar estava força mogudeta. L’aigua estava considerablement freda i només em vaig ficar fins a la cintura. Els colors eren tan vius, l’olor del mar m’omplia i em sentia plena i lliure.

Després vaig anar a veure les meves cosines, feia des de l’estiu passat que no les veia i més que cosines són bones amigues i la veritat es que en tenia moltes ganes. L’Anna em va tallar el cabell, sota l’atenta mirada de la dolors i després vàrem anar a fer una Sangria fins que va ser hora de sopar.

La meva germana petita i la Mariona ja havien arribat i com feia cosa de dos mesos que no les veia també em va fer molta il·lusió.

El dissabte al matí vaig tornar ha anar una estona a la nudista. Com necessito la meva soledat! M’encanta estar sola a la platja, sentint com el sol penetra per cada mil·límetre de la meva pell. Em sento com integrada a la natura, part del ordre còsmic de la vida. Aigua i energia.

Quan vaig tornar a casa no hi havia ningú, encara. Estaven tots a la platja que hi ha a cent metres de casa, a la platja del poble. Hi vaig anar una estona i després vàrem anar a dinar. Més vida familiar…Per cert es veia el Canigó nevat al fons

Vaig anar (sola) a fer la migdiada a la platja. Sort que m’havia untat tot el cos amb protecció 20, xq em vaig adormir de veritat, de 3 a 5 de la tarda. Quan em vaig despertar, em vaig tirar directe a l’aigua, no vaig estar-hi ni tres segons de glaçada que estava, però li va tornar al meu cos la seva temperatura normal. Altre cop cap a casa.

Aquell vespre ja em varen començar a molestar els nervis, tenia ganes de tornar a casa, de ficar-me al meu cau. I encara em faltava el diumenge i el dilluns…

Després de sopar varen marxar tots a pescar gambes i la dolors em va convèncer per sortir a fer una Sangria, realment la xerrada em va anar bé. Quan va venir en Quim i mon pare, ens vàrem acabar la segona Sangria i a dormir.

El diumenge, que jo pensava que seria inaguantable, va ser d’allò mes curiós. A mig matí la Maica, la Mariona i jo, vàrem pujar a la llanxa nova dels meus oncles i per primer cop a la vida vàrem veure tota aquella magnifica costa des del mar. Va estar divertit.

Després de dinar, vaig marxar cap al poble dels Pirineus on vivia abans, per passar aquella tarda i  nit amb la meva germana gran i les meves nebodes i avui al matí he solucionat uns assumptes de papers que tenia pendents i he tornat cap a Barcelona.

Ja sóc al meu cau. És el primer cop en molts mesos que aconsegueixo estar més de dos dies fora de casa.

Vaig bé, he de continuar amb aquest esforç diari.

Quin rotllo que acabo d’escriure!!!

Un parell de fotos de ma germana i la Mariona.