CONFUSIÓ.

Es tot tant confús i complex en les relacions amb la resta d’humanoides que corren per aquestes terres.

No se si es pel fet d’ésser un “electroduende” o per que em veuen  com una copia de la bruixa avaria.

El que estar clar es que no parlo el mateix idioma que la resta de la gent, encara que a primera vista sembli que si. Però no. Ni el meu llenguatge corporal es el mateix . El significat de les paraules son totalment diferents, puc dir exactament les mateixes paraules que els "humanoides" aquests, però ells entenen tot el contrari del que jo vull dir, i exactament passa al rebés, quan ells em parlen, jo entenc coses que desprès ells diuen que no han dit, o que ho he entès malament.

Tampoc tenim la mateixa noció de temps i espai, ni coincidim amb l’idea del que es ètic o no. Ni sobre la justícia i menys sobre l’amor.

Jo, en començo a estar un xic farta d’esperar poder entendrem amb aquest tipus d’éssers, Crec que aviat desistiré de seguir-ho provant.

Està clar que els humanoides aquests no fan per mi. Tindré que cercà un electroduende com jo, per poder-nos entendre millor.

De moment  torno al meu llit; si es presenta quelcom interessant a fer, ja em llevaré, dutxaré i vestiré mes tard.

No tinc ganes de fer res.Em falta  un al·licient real; quelcom segur i amable que em motivi a seguir.

:-O


Comentaris

2 respostes a «CONFUSIÓ.»

  1. uhiiiiiiii!!
    pues si que tenés mal genio cuando os despierta el tlf!

    Tranquila nena, que el chico seguro que lo decia con buena intención.Quizá si que sea cosa del idioma, si no recuedo mal,el chico es malagueño.
    Viste, no en que seas un electonosequé, es que realmente pensais en otro idioma.
    Pá relajaros, visitátme, que os voy a poner uno de bueno.:D
    besos nena!;-):D

  2. NO estàs sola, entre altres coses pq hi ha molta gent que està com tu. Alguns de tant en tant fan una vistita a la república autàrquica donotiana, i segons el grau d’empatia amb els seus habitants (tu) s’hi queden o no, i tu de tant en tant tb deus fer alguna visita a altres republiques i t’agradaran o no.
    No sé tu, no et conec, parlo per mi, però jo no em dono la culpa de no ser el model de sociabilitat més acceptat per aquests humanoides que dius tu.