Oblida el passat. De què et serveix tant recordar? Estàs enganxat a una il·lusió.
A un somni?, no. A una decepció. Oblida el passat, és el present el que has de valorar.
La ràbia et corroeix l’interior? doncs crida. No et deixis portar per la situació. Crida fins a quedar sense veu.
La vida acaba de començar; Creus que era la persona ideal? Tu ets molt millor. T’has de començar a valorar.
Oblida el passat. De què et serveix tant recordar. Deixa de plorar i mira el que podria ser la teva vida si surts d’aquesta espiral.
Marxa lluny, surt d’aquesta ciutat. Tens força per tornar a començar.
I tens amics que et podem ajudar…
Agafa’t bé fort a la vida i al avui, desenganxa’t del ahir, no tornarà.
Ptons i Ànims.
Comentaris
4 respostes a «POST PER A UN AMIC…. PER A TU…. PERE»
M’ ha agradat molt el post. Francament, més putes ja no les puc passar. Ara comença a sortir el Sol veient com treu el cap per la muntanya. No em vull enganyar amb que tot està superat doncs en el meu cas com es diu a les castelles “se juntó el hambre con las ganas de comer”(vida personal + vida professional = desastre total en el meu cas)i sé que encara tindré mals dies. De totes maneres s’ ha acabat anar amb el cap baix; fa pocs dies he reaprès a somriure i fer com si la meva vida fos de puta mare. Paso de injectar-me aire en vena o disparar-me un tret al cap. Segur que en menys temps del que m’ espero tot tornarà a discórrer positivament. Gràcies pel post, ets fantàstica.
PERE
No et conec Pere, però sí a la donot,dels blogs i si em permeteu, quan he lleguit lo que t´ha escrit, també he pensat que era calcat a lo que he passat, i potser encara em queda, segur.
També he pensat en fer alguna bestiessa però sempre hi hà algo que t´ho impideix, una amiga, un petit, la meva, una cançó, el nou día…
Anamí també es va ajuntar un desengany, fort, molt fort, encara no curat, amb feina, i amb records, i amb tot alló que maxaca a qulasevol, però,però com bé diuen, a de ser un mateix el que vulgui sortir i deixar enrera records, ilusions, passat. Costa, però s´ha de intentar.
Anims i lluita, lluita per tú, i deixat estimar per amigues com la donot, i si et serveix d´ajuda, ens passa a més d´un tot aixó.
Anims, Pere.
Sóc la mateixa Marga de fa quasi un any. Gràcies per tot, ja està superadíssim. L’any passat va ser un mal any… Però ara tot està molt bé.
me n’alegro.
A mi les coses també em van molt millor!
Petons, maca!