El meu cor em diu què… tu…

Post personal: Si no t’importa la meva vida no cal que cliquis per saber més.  :) A la foto, Jo.
Tota una vida portant la contraria a la gent…
Els fotògrafs es pensen que aquest retrat té una historia darrera: un estudi, unes llums, una sessió de fotografia… .. …
Res més lluny de la veritat. Estava amb febre a casa, amb pijama i la jaqueta d’un xandall blau, entrava el sol per la finestra, la pared era blanca, vaig ficar la càmera amb el 50mm a sobre d’uns llibre, vaig enfocar una cadira, 2. segons, vaig treure la cadira m’hi vaig posar jo, corrent… i… perfecte. Ho vaig intentar 3 cops més, però cap el va poder igualar.

És curiós com primer de nena, després d’adolescent, d’adult jove i no tant jove, sempre m’he dedicat a fer el que el meu cor em deia.
L’he cagat 10.000 vegades, però han estat les meves equivocacions.
Sento si he fet mal a algú pel camí… tots en fem. I jo no sóc cap excepció. Ojalà!

L’ha cagaré, espero, al menys 10.000 vegades més, i espero que segueixi essent sempre per què el meu cor em dicti fer i no per que la ment o la butxaca em digui el que no em convé.

Sóc una persona (encara que alguna gent ho pugui dubtar) d’unes fortes conviccions ètiques i morals.

La meva ètica, no ha de de coincidir amb la teva i la meva moral tampoc. Però em vaig criar en un entorn, vaig madurar en una altre (molt curiós) i m’he fet adulta en un ben diferent dels altres dos però tampoc el podríem qualificar com “normal”. Això i la filosofia que vaig estudiar i a tots els hippies i punkies, freakies, i informàtics!!! (hahahahahaha) que he conegut i m’he estimat a la meva vida, han fet de mi, certament una persona curiosa, però molt respectuosa!!

Potser sóc (o semblo) una xula, o una creguda, (tot i que sovint em sento inferior) però crec (des de fa molts anys) que puc distingir entre el be i el mal.
Què sé com no fer mal. Que sé respectar…. i m’agrada fer-ho. … Fins que em toquen el que no m’haurien de tocar. Les mentides i les falsedats no les aguanto…

Sóc lo suficient madura per haver-me adonat, que puc ser la filla de puta més mal parida que t’hagis creuat mai.
Precisament això, a mi, Sobre tot, després de tota la meditació i el reiki que vaig fer, em va portar a una gran reflexió interna.

Jo no li desitjo mal a ningú i faré tot el possible per no fer-ho. Però, La meva felicitat i la meva persona i els que jo m’estimo estan per sobre de tot.
En plan Gitano… (de bon rollo, si no mireu-me les orelles algun dia i sabreu de que parlo)
O en plan llop. La meva camada és el més important per mi. ( clicada d’ull a True blood fans…. ehhhh)

Si ets de les persones a qui ensenyo la meva cara carinyosa i bona; :)  gaudeix d’ella, segur que t’ho has guanyat. No tothom pot dir el mateix, creu-me.

Si ets de les persones que s’atreveix a jutjar-me sense haver creuat mai 2 paraules amb mi. Jutgem tant com vulguis, però apartat del meu camí.
Si fossis mitjanament raonable, intentaries coneixem abans… Estic oberta al diàleg. Vine, et convido a un té o a un suc de fruites i en parlem.

Si ets de les persones a les que el meu cor/ment/ànima m’ha animat a entregar-me (en més o menys mesura) a tu. Agraeixo.
Pots estar molt content/a.
No és quelcom que jo faci sovint….

Siguis el que siguis a la meva vida. Intenta aprendre alguna cosa positiva i intenta ensenyar-me com a mínim el mateix…. així, anirem bé!

Això és el que porta funcionant-me durant al menys… 13 anys!!

;)

Gràcies!