Últimament el meu cap i el meu cos van per camins diferents…
És un estil curiós de viure la vida:
Jo estic cuinant i mentre cuino m'assec a una cadira al menjador, el meu cap marxa a fer un vol i torna 28 minuts més tard…O_o la sopa, només tenia que estar deu minuts al foc.
Conclusió:
No tinc sopa de pasta, tinc pasta de sopa…
En aquests 28 minuts he viatjat al passat. He estat en unes situacions de fa gairebé deu anys, he intentat entendre'm i entendre el món que m'envoltava.
He de dir, que a part de deu anys més jove, era deu anys més ingènua…
És curiós com als 16 penses que en saps molt i als 26 te n'adones de com n'eres d'ingènua a aquella dolça edat; però el que jo no esperava; era que als 36, et passés el mateix al mirar enrera… (Això que jo en vaig celebrar 32, aquest any…eh?).
Tot això ve del mateix i ho tinc clar, el reiki avançat està fent passades dins meu i també a la gent que ha estat d'alguna manera connectada a mi durant aquest temps:
Ahir al matí, vaig despertar-me a les 6 tot pensant que tenia que trobar al Thierry, el xicot que vaig deixar fa 9 anys i mig a Frankfurt quan vaig decidir tornar. El vaig buscar a internet i de seguida li havia enviat una felicitació de Nadal de les de Iwith.org.
Al vespre vaig tenir una resposta seca i cauta. No sé si d'ell o de la seva dona….
Aquest matí li he escrit un mail demanant-li perdó per la manera que vaig marxar. Tinc clar que el reiki m'ha fet adonar d'això. Si no, perquè dimonis tenia que pensar jo en tot això, ara.
Els anys passen, les oportunitats també…. Les que aprofites: les pagues. Les que no et queda el dubte de què tenies que haver fet.
Que ens portarà el futur?
Val la pena continuar?
Fins a quin punt ens podem arriscar?
Passin els anys que passin, tinguem l'edat que tinguem, estem sempre en el mateix dilema… Que fer?
Comentaris
5 respostes a «Viatjar Al Passat És Possible.»
molt cert…
es dificil jutjar el passat, per que en el seu moment, vem actuar com vem actuar per moltes raons. Les circumstàncies fan a l’home, i no viceversa, o aixo diuen…
Un peto ben fort guapa
molt cert…
es dificil jutjar el passat, per que en el seu moment, vem actuar com vem actuar per moltes raons. Les circumstàncies fan a l’home, i no viceversa, o aixo diuen…
Un peto ben fort guapa
estic amb en denke,
a més, si quelcom va ser fet incorrectament en el passat, en el sentit de marxar sobtadament, és quelcom que ara no faries, i no només no ho faries, sinó que els teus valors et mouen a demanar perdó a aquella persona afectada. és preciós. per aquella persona, i per a tu.
No cal que et drogues per a tenir aquests efectes dels que parles: senzillament, és nadal…
El nadal provoca al·lucinacions??