Malson…

De tots és sabut que a mi no m'agraden els nens, oi? Doncs aquesta setmana he tingut dos curiosos malsons!

Dimecres, tal i com vaig explicar, vaig estar a la platja i passejant per gràcia, però el que no vaig dir va ser que vaig marxar a les 10 del vespre, molt marejada i  amb la sensació d'estar deshidratada.
En arribar a casa, vaig seguir bevent aigua, però la sensació no em passava.

Aquella nit vaig somiar que trencava aigües.
Si, ja sé que per això s'ha d'estar prenyada, però mireu, era un somni on jo trencava aigües, cridava i em ficava histèrica i la gent que hi havia al meu voltant per tranquil·litzar-me em deia que era una falsa alarma, que poder no em tocava parir!

Un horror…

Bé, Jo vaig pensar que el motiu del somni tindria alguna cosa a veure amb la meva deshidratació, I dijous estava malalta…  Però a la nit següent:

Jo caminava, crec que pel barri de Sants i eren festes. Pujava unes escales i a dalt veig que hi ha un vell amic meu que fa temps que no veig i al que sempre li han agradat molt els nens petits.
Aguantava amb una mà un cotxet doble i a l'altre un de senzill. Al seu costat una noia (maca) duia un altre cotxet de bessons. En total eren 5 nens. (5 nens molt rars. Com la mena de pop aquest que vaig fotografiar a Gràcia.) Ell tot cofoi, me'ls ensenya i em diu, – has vist, tres nens i dues nenes? – Jo, que me'ls miro i veig que son tres de color blau i els altres dos negres… amb la pinta d'aquest pop… Una angoixa! Li demano si puc parlar amb ell un moment i lluny de la mare dels pops li demano si creu realment que allò era necessari.

Ell, convençut em diu que si. Que ara és un home feliç.
El felicito, li dono l'enhorabona a la noia i marxo esparverada.

Realment, crec que hi ha alguna cosa dins meu que va massa ràpid o algo… aquests somnis no són normals!!